Resultats de la cerca

La seva tomba, situada de primer prop de Betel, actualment és venerada a Betlem, vora el camí de Jerusalem

Establerta a Israel 1909, estudià agronomia a Tolosa Llenguadoc No podent tornar a causa de la Primera Guerra Mundial, es dedicà a l’ensenyament a Rússia Els seus poemes, molt populars, han estat sovint musicats El 1935 hom en publicà un recull Šīrat Raḥel

Llançada com a sex symbol els anys seixanta, les seves pellícules ressalten més per les seves qualitats físiques que per les interpretatives Cal citar-ne The Fantastic Voyage 1965, One Million Years bC 1966, The Lady in Cement 1969, Myra Breckinridge 1969, The Three Musketeers 1973, Globus d’Or a la millor actriu, The Prince and the Pauper 1977, etc

Vida Installada a Barcelona, feu de modista, però gràcies a l’artista de varietats Maria Oliver s’interessà pel cant i debutà el 1907 com a cupletista al music-hall La Gran Peña de Barcelona amb el nom artístic que la feu famosa arreu del món La popularitat li vingué en bona part per cançons com ara "La violetera" o "El relicario", però també pel seu pas pel cinema, en què debutà en Los arlequines de seda y oro 1918-19, Ricard de Baños, al costat d’Asunción Casal El 1919 es presentà a París i protagonitzà diversos títols francesos i nord-americans durant el període del cinema mut També…

Vida Tot i que el 1892 la seva família es traslladà a Barcelona, Raquel Meller no hi anà fins uns anys més tard, per entrar a treballar en un taller de costura Allà conegué Maria Oliver, una artista del saló La Gran Peña que la introduí en el món de la cançó El 1907 debutà en aquest saló, i de seguida esdevingué una de les cupletistes més populars del Parallel barceloní El mateix 1907 feu diverses gires per Espanya que la dugueren a Bilbao, Sevilla, València, Múrcia i Cartagena L’any següent es presentà al Teatro Alfonso de Madrid, on assolí un gran èxit, que es repetí al Trianón…

A partir del 1907 inicià una brillant carrera en la modalitat de cafè concert El 1911 actuà com a primera figura al teatre Arnau de Barcelona El 1919 debutà a l’Olympia de París, amb La revue des souhaits, i adquirí fama mundial Aquell mateix any es casà, a Biarritz, amb l’escriptor Enrique Gómez Carrillo se'n separà el 1922, i més tard es casà amb Edmond Sayac Actuà a Londres 1920, Berlín, Nova York i Buenos Aires, amb èxits i distincions extraordinaris Cantà sempre en català i en castellà Les seves interpretacions més personals foren La violetera i El relicario , que enregistrà en discs i,…

Estudià a la seva ciutat natal, on el 1977 obtingué el diploma en cant Debutà amb El barber de Sevilla al Gran Teatre del Liceu la temporada 1980-81, després d’haver guanyat diversos premis en concursos com ara el Francesc Viñas Poc després de la seva actuació a Barcelona, es presentà al Teatro alla Scala de Milà i feu una gira pel Japó amb la companyia dteatre italià El 1988 participà en un concert a Madrid amb motiu del 50è aniversari de la reina Sofia d’Espanya Ha actuat sovint al Liceu i el 1997 cantà al Teatro Real de Madrid Divinas palabras , d’A García Abril El 2000 reaparegué al Liceu…

Debutà als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i quatre anys més tard aconseguí el rècord del món en 100 m llisos El mateix any obtingué dos ors en 100 m llisos, l’un als Campionats d’Europa i l’altre als Campionats del Món Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i aconseguí una medalla de bronze El 1998 rebé la medalla al mèrit esportiu L’any 2000 es retirà a causa d’uns problemes de genoll

Debutà el 1992 i el seu palmarès inclou una medalla de bronze en 100 m en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i els títols de campiona del món i d’Europa de la mateixa prova 1998 Es retirà l’any 2001

Membre del Club Catalunya Team, començà a competir l’any 2005 Fou sis vegades consecutives campiona d’Espanya de persecució en pista i de 500 m pista 2006-11, i quatre vegades campiona d’Espanya de fons en carretera i de contrarellotge individual 2007, 2009-11 Participà en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on aconseguí un diploma en la prova contrarellotge individual, i als Campionats del Món de pista 2006-07, 2009, 2011 i carretera 2007, 2009-11, en què guanyà dues medalles de plata en persecució 2009, 2011, una de bronze 2009 i dues de plata 2010, 2011 en ruta i dues de plata en…