Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Creació a Manila de la SEATO (Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic)
Es crea a Manila la SEATO Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic
Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic
Militar
Organisme, amb seu a Bangkok, creat pel tractat militar de defensa signat a Manila el 8 de setembre de 1954 per Austràlia, els EUA, les Filipines, França, la Gran Bretanya, Nova Zelanda, Pakistan —se’n retirà el 1972— i Tailàndia per oposar-se a les activitats militars de la República Popular de la Xina.
Contràriament a l’OTAN, no disposava de forces permanents Fou dissolt el 1977, en millorar les relacions dels EUA amb la Xina
John Foster Dulles
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou jurista financer a Nova York i assessor de la fundació Rockefeller Assistí a la segona conferència de la Haia 1907 i dirigí 1917 una missió especial a Panamà referent al canal el 1919 formà part de la comissió de reparacions de guerra, establerta pel tractat de Versalles Elaborà el pla Dawes i formulà la bipartisan foreign policy , unitat de republicans i demòcrates envers la política exterior dels EUA Dirigí les negociacions per a la signatura del tractat de pau entre els EUA i el Japó 1951 Nomenat secretari d’estat per Eisenhower 1953-59, desenvolupà una política anticomunista, i formà…
Central Treaty Organization
Nom donat el 1959 a l’organització defensiva multilateral que tenia l’antecedent en el Pacte de Bagdad
, conclòs el 1955 a Bagdad entre Turquia i l’Iraq, i al qual s’adheriren poc temps després la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Iran.
El 1959, l’Iraq deixà l’organització Hom traslladà la seu a Ankara, i passà a anomenar-se Central Treaty Organization L’objecte del tractat era la defensa i seguretat mútues i el desenvolupament pacífic de la regió, i obeïa a la necessitat d’enllaçar els dos contraforts contra la Unió Soviètica que representaven l’OTAN a la qual pertany també Turquia i la SEATO a la qual pertanyia també el Pakistan El CENTO no posseïa forces militars pròpies Els EUA, que havien signat acords bilaterals de cooperació militar i econòmica amb l’Iran, el Pakistan i Turquia, fornien els portaavions de…
base militar
Militar
Complex d’instal·lacions militars que constitueix l’estatge habitual de diverses unitats militars i que disposa dels serveis necessaris (de manteniment, logística, sanitaris, etc.) per dur a terme les seves activitats.
Poden ésser situades al propi país o en un país estranger per tal d’obtenir un control estratègic sobre determinats sectors Les primeres bases construïdes pels estats colonialistes fora de llur territori tenien la missió d’augmentar el poder en una determinada zona geogràfica i de garantir la seguretat en les rutes comercials com ara les bases britàniques de Malta, Xipre, Suez, Aden i Gibraltar L’estratègia de blocs donà lloc, a partir dels anys cinquanta i fins el 1991, al nou concepte, creat pels EUA, de base militar com a mètode de contenció enfront de la Unió Soviètica, amb l’ajut d’una…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Nova Zelanda

Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Austràlia

Estat
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari aportava el 2001 el 3% del PIB, i ocupava 1997 el 5% de la població activa Tot i que ha anat perdent importància relativa, els anys noranta encara representava entre un 16% i un 20% del valor de les exportacions El 54,3% del territori és destinat a prats i pastures i el 6,7% als conreus L’escassetat d’aigua, agreujada per recurrents sequeres, condiciona l’agricultura australiana, que es caracteritza pels conreus extensius, els sòls pobres i uns rendiments no gaire alts Hom ha intentat resoldre aquesta mancança amb la…
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…