Resultats de la cerca

El terme, en forma de diàbolo, conté a l’W i al S els rodals baixos de La Huerta, El Prado i Candelas, travessats pels assarbs de Enmedio i de La Culebrina, resultat de la bonificació feta pel cardenal Belluga al s XVIII resta el residu de la llacuna d’El Hondo de Ambroz Al NE s’alça el Molar 76 m alt, cenyit pels canals de regadiu d’El Progrés i Regs de Llevant Ha estat l’últim reducte de l’arrossar meridional 263 ha el 1950, ara ja desaparegut Els conreus, a part un magre secà d’ordi, se centren en el regadiu 1 400 ha de carxofes, melons, patates, tomàquets, etc El poble 9 267 h agl 2006 4…

Situació Un detall del mur de l’església i, al peu, els vestigis de l’absis del temple romànic, descoberts l’any 1971 durant una campanya d’excavació duta a terme per M Riu J Bolós L’església de Sant Martí és situada al bell mig del poblet de Saldes, adossat al vessant de llevant del Pedraforca, a mà esquerra del riu de Saldes o riera Salada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 95, 9 — y 76, 2 31 TCG 959762 Per arribar-hi cal prendre la carretera que va de Guardiola a Gósol Uns dos quilòmetres abans…

És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d’1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible L’interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d’uns 3,5 m d’amplada i cases d’estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m 2 Ocupat al final del segle VI aC, fou abandonat abans de mitjan segle V aC

Augustinià, fou rector del Collegi de SantFulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Per aquesta finalitat cedí la ciutat d’Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituïren La Majada Vieja El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la diòcesi de Cartagena Els colons, que procedien en gran part del regne de Múrcia, formaren les tres poblacions de Dolores, que n'era el centre, SantFulgenci i Sant Felip Neri, declarades viles el 1732

Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”, aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat Apollinar de Laodicea i alguns monofisites, fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana s VI La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II 534, per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble553

Un detall del foli 1v, amb una caplletra"P”, decorada amb elements vegetals i un parell de nusos La lletra ha estat dibuixada en negre i vermell Museu Episcopal de Vic El Ms 40 de Vic, en pergamí, és constituït per 95 folis 22×16 cm La seva escriptura tinta i vermell dona lloc a una sèrie d’inicials de factura molt simple, dibuixades amb el color ja esmentat i negre Datat per Josep Gudiol * dels segles XI-XII, procedeix de la catedral vigatana, inclou els escrits de Fulgenci segle VI i la controvèrsia de sant Atanasi amb els heresiarques En el foli 1v podem destacar…

Fill del director teatral Josep Montanyès, estudià solfeig i piano al Conservatori de Barcelona i el 1990 rebé el primer encàrrec professional, la música per a la producció de Maria Estuardo del Teatre Lliure, per al Festival del Grec Ja com a actor i pallasso, a la dècada dels anys noranta fundà, conjuntament amb Tortell Poltrona, la companyia Banda Clown Collaborà també fins el 2001 en diversos espectacles de la companyia Comediants Dimonis , La Nit ,  Mediterrània , Y al final un espejismo , Bi L'any 1996 fundà la una companyia de circ pròpia, Monti & Cia, amb la qual, generalment…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…