Resultats de la cerca

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…

Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…

Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…

Deixeble de RPascual, amplià estudis a Madrid, on el 1885 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatorio de María Cristina Pensionat a Roma 1888, tornà a Madrid, on ocupà la càtedra d’harmonia 1904 Dirigí orquestres de diversos teatres de Madrid i escriví diverses sarsueles, com Entre naranjos, La barraca del Turia i altres

El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró

Continua en la mateixa família

Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà campió del món individual en la categoria triple…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes tragèdies de…

Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època de la publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974, i l’últim a l’any 2000 amb data d’edició del 2001 Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló…