Resultats de la cerca

Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968 Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford Califòrnia, els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química 1975-79, del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi 1979-80 i de la divisió d’enginyeria química 1980-84 S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham Nova York La…

Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person

El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà,  Must We Mean What We Say A Book of Essays  1969, adopta la perspectiva de la filosofia…

Fou diputat conservador 1908, membre del gabinet 1921 i canceller de l’Exchequer en el govern de Bonar Law 1922, al qual succeí 1923 com a primer ministre 1923-24, 1924-29, 1935 Dimití el 1937, i fou nomenat par En economia fou partidari d’un proteccionisme que li valgué fortes oposicions políticament contemporitzà de primer amb el feixisme, i després prengué una actitud més dura Promogué diverses reformes politicoeconòmiques, sobretot la substitució del règim de lliure canvi per una preferència duanera amb els països del Commonwealth

Formà part de l’aristocràcia whig i fou diputat 1820 Nomenat secretari per a Irlanda 1830-33, manifestà una total incomprensió del problema irlandès En canvi, com a secretari de colònies 1833-34 aconseguí l’abolició de l’esclavitud Contrari al lliurecanvisme, abandonà el partit liberal — del qual era un dels homes més representatius —  i passà al conservador Fou altre cop secretari de colònies 1841-44 i primer ministre en diferents ocasions 1852, 1858 i 1867-68 El 1858 transferí a la corona els béns de la Companyia de l’Índia Oriental Sobrepassat en prestigi i pes polític pel seu ministre…

El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite , opus 36 1971…