Resultats de la cerca

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…

Neix al peu del Sant Gotard i és regulat pel llac Major, a la sortida del qual es converteix en un riu de plana En el seu curs alt descriu un arc molt ampli fins a Bellinzona, formant la vall Leventina, encaixada entre els Alps Lepontins Aigües avall de Pavia desemboca al Po El seu afluent principal és el Brenno

Fill d’un pintor, estudià teatre, dansa, acrobàcia i música, alhora que feia d’aprenent en un taller de ceràmica Posteriorment, anà a París, on es formà com a clown  amb Maïs i Pastis i amb els mims Étienne Decroux i Marcel Marceau , de la companyia del qual formà part Compongué un personatge naïf hibridat de clown , mim i August de gran virtuosisme acrobàtic, musical i expressiu que assolí un elevat nivell poètic El 1959 actuà per primera vegada en un número de creació pròpia, amb el qual feu gires internacionals, i també amb Knie, el circ nacional suís del qual fou l’estrella El 1971, amb…

Des que, el 1838, obtingué el primer premi en un concurs d’escultura celebrat a Venècia amb Crist ressuscitant la filla de Jaire , fou un escultor molt apreciat en la realització d’obres destinades a monuments públics Fou professor de l’Accademia Albertina de Torí, on es conserva la part més important de la seva producció L’harmonia plorant , per al monument a GDonizetti, La desolació , que representa Itàlia sota l’opressió austríaca, El soldat sard , etc Féu també el grup França i Itàlia , de marbre, per a l’emperadriu Eugènia de França

La ciutat ha crescut en un lloc estratègic que domina l’entrada al túnel de Sant Gotard i el pas de San Bernardino, en un encreuament ferroviari de les línies que lliguen la RF d’Alemanya i Itàlia És dominada per tres castells, del segle XV Les activitats econòmiques principals són les indústries metallúrgiques, de la fusta i del ciment Seu d’un poblament romà, al segle VIII pertangué al bisbe de Como, i durant els segles XIII i XIV passà alternativament al domini de Como i de Milà Presa per França 1500, fou cedida conjuntament als cantons d’Uri, Schwyz i Unterwalden El 1798 Bellinzona es…

Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de…

Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta

Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…