Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
espelta silvestre
Botànica
Agronomia
Blat espontani, de la família de les gramínies, a la regió mediterrània oriental.
espelta petita
Espiga d’espelta petita
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat, de la família de les gramínies, d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis.
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat
espelta
Espiga d’espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
al·lopoliploïdia
Biologia
Poliploïdia estable que resulta de l’addició i la combinació dels jocs de cromosomes d’igual nombre de dues o més espècies diferents.
L’allopoliploide s’assembla a les espècies progenitores, però no s’hi pot reproduir és per això que hom el considera una espècie totalment nova i així l’allopoliploïdia ha estat anomenada l’"evolució instantània” per exemple la varietat de blat Triticum aestivum 6 n n =7 és un allohexaploide 6 n de 42 cromosomes que prové de tres espècies diferents Tmonococcum, Taegilopoides i Asquarrosa , cada una de les quals té 14 cromosomes 2 n n =7
triticina
Bioquímica
Glúcid que es presenta en algunes gramínies, com el Triticum repens
.