Resultats de la cerca

El terme comprèn el vessant de la serra de Gia, avall de la creu de Gia, i l’estreta plana de la vora del riu La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives Els conreus ocupen 115 ha 1991, és a dir, el 16% de la superfície, 87 de secà i 28 de regadiu, destinats a farratge La ramaderia és la principal activitat econòmica 152 caps de boví el 1989, destinats a la producció de llet El poble 94 h agl 1991 982 m alt és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular Al N…

Situació Vista de l’església des del costat sud-est, on es destaca l’absis construït sobre una alta socolada ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és situada a l’extrem nord-est del nucli urbà del poble de Vilanovad’Éssera Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918140 Vilanovad’Éssera és vora la carretera C-139, que condueix a Benasc El camí està perfectament indicat JAA-JBP Història L’anomenat Ròtol de Benasc consigna el lloc o territori termenat de Villanue , a la vall Sositana Vers el 1008 Guimar, Cèntul i…

Situació Capçalera de l’església, del segle XII, amb l’absis ornat amb motius llombards força evolucionats ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere és situada a l’extrem sud-est del poble de Vilanovad’Éssera, que apareix flanquejat als seus extrems per dues esglésies, la de Sant Pere al sud i la parroquial de Santa Maria al nord JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH918137 Història Aquesta església gaudí antigament de caràcter d’església parroquial, com Santa Maria de Vilanova El seu terme comprenia tradicionalment el petit barri que…

El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri El sector més muntanyós és cobert de matollar L’agricultura es localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre els conreus se centren en el farratge prats de sega 65% i alfals 34% L’activitat econòmica més important, però, és la ramaderia 391 caps de bestiar boví i 324 d’oví El poble 52 h agl 1991 996 m alt és prop de l’Éssera La seva església de Sant Genís és sufragània de la de …

Mapa de les esglésies de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Santa Maria de Benasc Sant Martí de Benasc Sant Pere d’Ancils Bissaürri Sant Cristòfol de Bissaürri Sant Just i Sant Pastor d’Urmella abans d’Orema Santa Maria d’Arassant Mare de Déu de Fades Sant Esteve de Renanué Sant Jaume de Gavàs Sant Joan de Gavàs Sant Feliu de Veri Sant Martí d’Estet o de Veri Castillo de Sos Sant Sebastià de Castillo de Sos Monestir de Castillo Sant Martí de Lliri Mare de Déu del Pui de Lliri Sant Pere del Ru Mare de…

A l’est limita amb la Vall d’Aran —separada pel massís de la Maladeta—, on hom arriba pel coll de la Picada 2463 m, pel coll dels Aranesos 2455 i per la collada de Tòro de Barrancs 2235, i amb la conca de la Noguera Ribagorçana, separada pels pics de Molleres 3015 m, de Margalida 3258 i de Vallhiverna 3067 A ponent la separen de la conca del Cinqueta la carena que culmina als massissos de Bagüenyola 3053 m i de Posets 3375, amb els colls de Saünc 1989 m i de Gistau 2572 Al nord limita amb les valls occitanes afluents de la Garona, separades pel Pirineu axial, que, amb altituds de més de 3000…

Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Ésserad’E a W Els rius, en restar tallats per congosts…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i altres edificacions militars de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’Alta Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Al territori històric de la Ribagorça, que s’estén des del Pallars, a llevant, fins a la vall del Cinca, a ponent, podem diferenciar, d’una manera clara, una zona septentrional, organitzada des d’una època molt reculada en valls, i una zona meridional, que s’organitzà aviat com a terra de frontera Els límits entre l’una i l’altra…

Introducció D’antuvi, la Ribagorça, o “país de les ribes tallades” segons J Coromines, presentava una orografia força trencada i, per tant, poc propícia per a afaiçonar una unitat poiítica De l’època visigòtica ha arribat ressò d’una sèrie de terrae de tradició romana, però pel que fa al cor de la comarca només es pot intuir l’existència d’una primitiva entitat a partir de notícies retrospectives De les primeres dades documentals, es pot extrapolar l’organització del país d’acord amb els antics pagi formats per les valls, com ara els d’Orrit, Suert i Ribagorça, sense relació aparent entre…