Resultats de la cerca

Fou donat de nou, vitalíciament, a Pere de Montcada i La Rocca, però el 1744 aquest el permutà amb la corona pel principat de Montecateno

Es componia de dues cambres la dels senyors, o Herrenhaus , de membres hereditaris o designats vitalíciament per l’emperador, i la dels representants, o Abgeordnetenhaus , els membres de la qual eren elegits per les dietes provincials

Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un tractat del…

A la mort d’August II febrer del 1733, la dieta polonesa elegí rei Estanislau I Leszczyński, candidat del partit nacional i de Suècia i França setembre del 1733 Rússia i Àustria respongueren ocupant Polònia i promovent una nova dieta a Varsòvia, que proclamà sobirà llur protegit, August III de Saxònia octubre del 1733 Llavors França s’alià amb Baviera, amb Sardenya —que cobejava el Milanesat, possessió austríaca— i, pel primer pacte de Família pactes de Família novembre del 1733, amb Espanya, que cercava dominis italians per als fills de Felip V i Isabel Farnese Mentre austríacs i russos…

Després fou donada a Pere Maça i de Liçana i del seu llinatge passà el 1547 als Lladró de Vilanova, i finalment fou dels Caro, marquesos de la Romana Isabel Cornell i de Luna, protagonista del fet exposat a la Dispensació de la senyora de Moixent obra anònima en vers del 1371, muller d’un Pere Maça i de Liçana, senyor de la baronia de Moixent, possiblement fou la segona muller de Pere Maça i de Liçana

Situació Ruïnes de l’església, que tingué consideració de parròquia, amb l’absis que conserva la seva finestra axial ECSA - LI Claver, J Cruanyes I E Romea Les ruïnes de l’antiga parròquia de Sant Vicenç són prop del mas i antic poble de Vilalta, emplaçats a ponent del poble de Targasona Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 59” N - Long 1° 58’ 10” E A 1 km escàs de Targasona per la carretera d’Angostrina surt a mà dreta una pista que mena, en menys de 2 km, al mas Vilalta, prop de l’església RMAE Història Al segle XII, el lloc de Vilalta disposava d’una parròquia…

Situació Les ruïnes de l’església de Sant Martí es troben enmig del bosc, abandonades, a ponent del castell de Perarrua Mapa 31-11 250 Situació 31TBG808841 Per a accedir-hi, cal dirigir-se al castell de Perarrua Arribats a la fortalesa, a ponent surt un corriol que porta a les ruïnes de l’església JAA Història La història d’aquesta església està vinculada a una família d’escrivents que tenien cura molt sovint de la redacció dels diplomes reials Sanç Porco 1062-68, Garcia Sanç 1076, Joan 1081-1105, Sanç Galí 1110-35 i Sanç 1177-82, tots ells cognomenats ‘de Perarrua’ Els monarques els…