Resultats de la cerca

Successor d’Innocenci I, afavorí de primer les posicions de Pelagi i de Celestí, malgrat l’oposició dels bisbes africans, bé que després condemnà la doctrina pelagiana Amic de Pàtrocle d’Arle, no fou benvist per altres bisbes de la Gàllia La seva festa se celebra el 26 de desembre

Funcionari del fisc i comes , fou un pagà convençut que menyspreava profundament el cristianisme Posseïdor d’una certa cultura literària, escriví la Història nova , narració de la història de l’imperi Romà des d’August fins al regnat de Teodosi II 410 Ultra palesar-hi una gran admiració per Polibi, mostra una preocupació constant per la decadència de l’Imperi i, amb un gran sentiment de nostàlgia i malenconia, intenta d’explicar-ne les causes, amb un estil simple, clar i sense artificis retòrics

És mencionat pel papa Zòsim en la carta a Patrocle, bisbe d’Arle, com a evangelitzador tramès a les Gàllies des de Roma Segons Gregori de Tours fou un dels bisbes arribats a les Gàllies amb sant Dionís de París  La seva festa se celebra el 29 de desembre

Com a cap de l’església africana, afrontà els problemes donatista i pelagià Convocà els grans sínodes del 411 Afrontà el papa Zòsim, que no acceptava l’acció dels bisbes africans Introduí el cant de salms en la celebració litúrgica i atorgà als preveres la facultat de predicar per suplir el bisbe Aureli Agustí fou collaborador i amic seu En el martirologi jeronimià és commemorat el 20 de juliol

Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea maniqueisme l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural pelagianisme Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i…

La gràcia té una eficàcia només exemplar i pedagògica, és a dir, és un ajut extrínsec per a obrar més fàcilment el bé, però de cap manera no és necessària en ordre a la salvació i al mèrit sobrenatural D’aquí ve la concepció peculiar del pecat original tothom peca en el mal exemple d’Adam nega, doncs, la necessitat del baptisme dels infants Nega igualment l’eficàcia de la penitència, de la pregària, etc Celestí, a Cartago, i altres deixebles ajudaren a la difusió de la doctrina arreu de l’imperi Romà i a la formació de grups de seguidors Pelagi sabé defensar-se dels atacs de Jeroni —el primer…

No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època i una ciutat…

Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…

És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…

Durant la segona meitat del segle XV tant la Sicília occidental com l’oriental caminen cada cop de forma més clara vers la incorporació dels modismes renaixentistes, però ho fan dins dels límits d’una cultura figurativa que es ressentia de les condicions del seu isolament, llevat d’alguns pocs casos excepcionals En aquest sentit, i a diferència de tot allò que passa en altres territoris de la Corona catalanoaragonesa, la producció pictòrica no sembla particularment influïda pels corrents d’un gòtic que es pugui definir com a plenament flamenquitzant A Sicília no existeix cap personatge que…