Resultats de la cerca

N'existeixen ja, en pergamí, al segle IX Un dels primers coneguts dels editats a Catalunya fou imprès per Rosembach a Barcelona el 1503 Els abecedaris tradicionals solien contenir diversos fulls amb l’alfabet en ordre directe i invers, minúscules, majúscules i diversos tipus itàlic, gòtic Podien contenir també llistes de síllabes sillabaris i les primeres oracions Eren anomenats també abeceroles o beceroles

L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns

És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes samis,…

És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema  La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…

Introducció El gravat destaca dins la història de l’art popular per ser una de les tècniques artístiques amb una major projecció i èxit, ja sigui per la seva intrínseca reproductibilitat tècnica, com per la accessibilitat pecuniària de les mateixes estampes Ha estat el gravat la tècnica artística que, ja des dels seus orígens, ha esdevingut un dels mitjans que més ha contribuït a acostar a la ciutadania iconografies i formes, alimentant models i continguts de l’imaginari collectiu, que han perviscut al llarg del temps, tot generant certa formulació reiterativa diacrònica de formes i temes,…

Durant molts segles, les tècniques de reproducció gràfiques han estat l'únic mitjà de reproducció d’imatges i, per tant, en una societat predominantment analfabeta, el principal sistema de comunicació visual Avui, a les portes d’un nou millenni, el gravat cerca, dins un marc exclusivament artístic i elitista, el seu espai a partir de la reglamentació de la seva producció i de la reducció dels tiratges, per tal de protegir el seu mercat Així, es crea una raresa artificial que fuig de l’origen i les característiques principals d’aquesta tècnica, que són la reproductibilitat i la comunicació de…

Imatgeria zoològica “Bim… Bom… les campanes de Salou –Qui s’ha mort –Lo nostre porc –Qui l’enterra –L’hereu Serra –Qui se’n riu –La perdiu, la perdiu, la perdiu” El joc de la taba o marraquinca, els tres porquets i l’ arri, arri, borriquet/ anirem a sant Benet/ te daran un formatget/ per dinar, per sopar… , el ratolí Pérez o la rateta que escombrava l’escaleta , Bambi , Pluto , Pepito Grillo , Tom i Jerry i l’ ànec Donald la mona xita , King Kong i Moby Dick el Coiot , Fred Basset , Calvin i Hobbes , Snoopy , el gat Garfield , el Cant dels ocells i el burro català Joguines, emblemes –o…