Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
extrusió adiabàtica
Física
Química
Denominació, impròpia, d’un sistema d’extrusió en el qual no hi ha aportació de calor exterior a l’extrusora, si bé pot haver-n’hi eliminació per refredament.
La calor interna prové, doncs, intergralment, del treball mecànic desenvolupat pel vis sens fi
evolució adiabàtica saturada
Meteorologia
Transformació d’una massa d’aire saturat que conserva l’entropia.
En aquesta evolució els productes de condensació o congelació produïts en l’ascens de l’aire s’incorporen al corrent ascendent, sense pèrdua de massa, de manera que en el descens aquests productes s’evaporen i l’aire passa a cada nivell pel mateix estat que tenia en l’ascens
línia adiabàtica seca i saturada
Meteorologia
Línia que en un diagrama aerològic presenta les transformacions d’una quantitat d’aire sec o d’aire saturat.
adiabàtic | adiabàtica
Comparació de l’evolució de la pressió P d’un gas ideal en funció del volum V, entre un procés adiabàtic (línia blava) i un d’isotèrmic (línies vermelles)
© fototeca.cat
Física
Dit del procés temodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.
En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant
adiabàtic | adiabàtica
separació de Born-Oppenheimer
Física
Tècnica de resolució de l’equació de Schrödinger d’una molècula, que permet d’obtenir d’una manera aproximada els nivells d’energia d’aquesta.
Consisteix a considerar, en un primer pas, únicament el moviment dels electrons al voltant dels nuclis, suposant-los en configuració fixa és a dir, hom pren infinites llurs masses, per, en un segon pas, tenir en compte el moviment dels nuclis en un potencial causat per la força repulsiva mútua d’aquest i per l’acció del núvol d’electrons L’energia de la molècula és aleshores suma de l' energia electrònica i de l' energia de vibració-rotació dels nuclis És anomenada també aproximació o separació adiabàtica
cicle dièsel
1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
evolució pseudoadiabàtica
Meteorologia
Evolució d’una massa d’aire humit en la qual s’eliminen l’aigua o el gel produïts generalment durant l’ascens de l’aire.
Aquesta eliminació d’aigua diferencia aquest tipus d’evolució de l’anomenada adiabàtica saturada
cicle d’Otto
Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió màximes i el…
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k = —dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa -1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P Ti el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P