Resultats de la cerca

En estat ruïnos, té la volta esfondrada i conserva encara el portal amb llinda adovellada on consta la data de 1729

L’acta de dotació i consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consigna, entre altres, una vinya de Sant Miquel, que pot referir-se a aquesta església parroquial De fet, el llogaret existia ja molt abans, puix que se’n troben referències indirectes Vers el 1030, per exemple, un Galit de Ribera tenia propietats al Sas de Soperuny Fou al segle XIX quan, segons la tradició, pedres de l’església de Sant Miquel de Cornudella foren aprofitades en la seva porta, adovellada i amb un crismó romànic a la clau

En una casa particular del poble de Guils del Cantó es conserva una porta adovellada, i es diu que prové de l’antiga capella de Sant Magí, que es tractaria d’una obra d’època moderna, possiblement del segle XVI El lloc de Sant Magí apareix en el Spill … del vescomtat de Castellbò, redactat al principi del segle XVI, dins de la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, com a lloc “derrhuït y deshabitat, e no és memòria de hòmens l’agen vist poblat vaga e tot és boscatges” No es pot descartar l’existència en aquest antic llogaret d’una església dedicada a sant Magí que…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic de dues naus…

Aquest antic edifici és situat a l’actual número 23 del carrer de Montcada, dins el barri de Santa Maria Malauradament, ara per ara no coneixem cap notícia documental sobre la història de l’edifici Sembla però, per les restes que conserva encara avui, que es tracta d’una casa construïda al segle XIII Amb tot, la façana i l’escala principal corresponen al segle XIV, com també la torre quadrada que té situada en un dels extrems de l’esmentada façana Aquesta torre encara conserva una finestra triforada Als segles XVI i XVII li foren afegits els balcons de la planta noble i algunes portes S’hi…

Aquest palau es troba situat darrere l’església, al Carrer Major, avui de Josep Arnan És un casal senyorial d’època gòtica, bastit als segles XIII i XIV La façana principal té dues rengleres de finestres coronelles Els finestrals del primer pis són tripartits, i els del superior, bipartits, amb boniques columnes i capitells treballats La portalada és de punt rodó, adovellada al damunt hi ha l’escut de la casa Llió o Lio, modern A l’angle dret del portal s’observa una àmplia arcada que comunica amb la façana lateral del palau Corona la façana una cornisa i uns merlets esglaonats…

A les ruïnes del castell de la Granada, del qual queda molt poca cosa, es veu una portalada de mig punt adovellada, mutilada i aparedada que podria ser la resta de l’esmentada església, ja que segurament l’església formava part del cos del castell L’actual església parroquial sota la mateixa advocació és obra del segle XVI i es troba un xic apartada del nucli del castell Des de l’any 992 consta una església dedicada a Sant Cristòfol dins el terme del castell d’Olèrdola Una altra referència primerenca de Sant Cristòfol la proporciona el testament sacramental de Guillem Bonfill del…

L’arquitectura califal presenta una sèrie de característiques que troben llur expressió cabdal en l’ampliació de la mesquita de Còrdova per ‘Abd al-Raḥmān III, al-Hakam II i al-Manṣūr, i en la ciutat de Madināt al-Zahrā’ En primer lloc cal destacar-ne la determinació d’un cànon constructiu propi, emprat en relacions numèriques enteres, mesurats en terços de mòdul, i que en el cas dels capitells trobà un ressò a Catalunya Ripoll, cripta de la catedral de Vic Hom introdueix els arcs lobulats i els arcs encreuats, en els quals la funció estructural de suport de les voltes és dissimulada per una…

Situació Església romànica d’una gran simplicitat amb la coberta i el campanar méas tardans F Tur Per la carretera de Girona a Olot hom pot arribar a Santa Maria de Calders o Mare de Déu de Calders a 13 km, surt de Girona la carretera que porta a Sant Gregori i a 1,5 km aproximadament hi ha la pista, en direcció de tramuntana, que mena a Calders, a uns 400 m Mapa L38-13333 Situació 31TDG729478 JAA-MLlC Història D’aquesta capella, situada al terme de Constantins, parròquia de la qual depenia, no n’ha restat cap notícia documental de l’època romànica Les notícies són tardanes, dels segles XVI i…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est G Llop Aquesta església es troba al cantó de tramuntana de Solsona, ja un xic als afores del nucli de població Mapa 292M781 Situació 31TCG782514 A uns 50 m d’iniciar-se la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys cal girar a mà dreta per arribar, en menys d’1 km, a Sant Honorat, que queda a mà esquerra de la pista Abans caldrà deixar el cementiri a mà dreta S’hi celebra culte i en guarden les claus a cal Vilàs Història L’església és d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular El parament ha estat resolt amb…