Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
fill adulterí
Dret
Fill nat d’una unió en la qual almenys una de les persones és unida vàlidament en matrimoni amb una altra.
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
cabró
Marit que consent l’adulteri de la muller.
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
repudi
Història del dret
En moltes civilitzacions antigues, declaració legal de dissolució del matrimoni (o de les esposalles) per part d’un dels cònjuges, sense tràmit judicial.
Testificat generalment com un dret exclusiu del marit a Israel, a la primitiva Roma, etc, podia ésser motivat per qualsevol causa, normalment l’esterilitat de la dona o l’adulteri Hom solia exigir-ne una declaració escrita o libel divorci
reparació
Filosofia
Restitució o compensació en casos d’injúria personal, detracció, adulteri, etc.