Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
adverbi afirmatiu
Gramàtica
Partícula que dóna caràcter afirmatiu a la proposició; no és necessari perquè una proposició tingui aquest caràcter afirmatiu.
L’adverbi pot servir per a donar èmfasi, o, de vegades, per a indicar una suma també , i encara per a expressar ponderació àdhuc, fins , etc La partícula d’afirmació per excellència és sí o qualsevol altra que la impliqui sovint té una funció proposicional, més que modificadora, encara que aquesta també li és pròpia Jo sí que hi he estat En realitat la partícula sí , emprada absolutament, equival a una proposició, i és únicament per tradició que hom la considera adverbi
adverbi pronominal
Gramàtica
Adverbi que pot exercir la funció de pronom: en, hi, on, aquí, allà, sempre, mai, etc.
adverbi conjuntiu
Gramàtica
Adverbi que pot representar una doble funció: la pròpiament adverbial (Aquells obrers treballen molt «bé») i la conjuntiva («Bé» han vingut tots).
adverbi numeral ordinal
Gramàtica
Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació.
adverbialització
Gramàtica
Procés pel qual una paraula (generalment un adjectiu) passa a tenir la funció pròpia d’un adverbi.
L’adverbi té de comú amb l’adjectiu el fet d’ésser una categoria gramatical que serveix per a qualificar o determinar per tant, aquesta afinitat facilita que molts adjectius s’adverbialitzin, fins i tot sense afegir sufixos als adjectius Es tracta, doncs, de canvis de funció L’adverbialització s’esdevé, sobretot, en proposicions en què els verbs indiquen un estat o bé són intransitius per exemple aquell avió vola alt , en aquest cas, l’adjectiu alt , tot i referir-se al subjecte de la proposició, qualifica evidentment el verb, funció pròpia de l’adverbi L’…
Adverbis
Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’adverbi Les…
proposició adverbial
Gramàtica
Proposició que modifica la proposició principal.
La funció modificativa del verb pot expressar-se per un adverbi morfològic, per una frase adverbial i per un complement circumstancial però quan la modificació és complexa hom fa ús d’una proposició subordinada amb un verb conjugat una proposició adverbial La proposició adverbial afecta, com a subordinada que és, tota la proposició principal, especialment el verb Així doncs, la proposició subordinada adverbial equival, en la proposició simple, a un adverbi, atès que modifica d’alguna manera el verb principal la proposició adverbial, anomenada també circumstancial,…
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
oi
Gramàtica
Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir.
Equival a l’adverbi sí, certament que sí
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina