Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
viola de gamba
viola de gamba
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal, conegut ja al segle XV i molt difós fins al segle XVIII.
Té sis cordes, afinades com el llaüt Les cordes són enrotllades formant trasts sobre un batedor o diapasó dividit en compartiments Els orificis o calats tenen generalment forma de C És collocada sobre els genolls, si es tracta de models petits, o entre les cames, si els models són més grossos L’arquet de la viola és aguantat amb el dors de la mà girat cap avall La tècnica de la mà esquerra és similar a l’emprada per al llaüt
címbalom
Música
Saltiri folklòric hongarès, anomenat també cítara hongaresa, de forma trapezoidal i de grans dimensions, el més llarg dels costats paral·lels del qual fa uns 130 cm, i el més curt uns 85 cm.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació…
Bernat Roca
Arquitectura
Arquitecte gòtic.
Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta sobre les…
crwth
Música
Instrument de corda, un tipus de lira de 55 a 60 cm de llargària i d’uns 23 a 25 cm d’amplària que, amb el temps, passà a tocar-se amb un arquet.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec Arribà a Irlanda, procedent del nord d’Europa, cap al segle V Fins al segle X consistia en una caixa rectangular amb els caires arrodonits i feta d’una sola peça, exceptuant-ne la taula harmònica Les seves tres cordes s’estenien entre les clavilles que hi havia al travesser superior aguantat per dos braços laterals i al cordal inferior Al final del segle X deixà de puntejar-se i passà a tocar-se amb un arc, si bé totes dues tècniques coexistiren encara durant el segle XI Al segle XIV s’hi incorporà un…
Pasaje a Venezuela
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 84 min., dirigida per Rafael Julià Salvia i Giménez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ RJSalvia, Fernando Melero, Ricardo Toledo FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, Ifiscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ramon Ferrés SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ José Luis Ozores Andrés, Simone Bach Carmen, María Martín germana d’Andrés, Josep Sazatornil, Saza don Tomás, Mariano Ozores pare d’Andrés, Miguel Fleta Sebastián, Gustavo Re, Jesús Colomer, Estanis González ESTRENA Barcelona, 08011957, Madrid, 09091957 PREMIS Sindicato Nacional del Espectáculo…
altaveu electrodinàmic
Electroacústica
Altaveu basat en l’acció d’un camp magnètic permanent sobre una bobina mòbil, unida a un diafragma capaç de vibrar.
És anomenat també de bobina mòbil Consta essencialment de dues parts una de fixa, anomenada motor , i una de mòbil que és la que produeix el so El motor és constituït fonamentalment per un imant permanent i tres peces metàlliques, la columna polar o pern, l’anell polar i la placa L’imant pot ésser ceràmic Ferroxdure o bé metàllic Alnico El flux d’aquest imant es concentra a l’entreferro, anell circular que queda entre el pern i l’anell polar Dins l’entreferro queda perfectament centrada la bobina mòbil, solidària amb la membrana, i hom assegura que quedi ben centrada mitjançant el centrador…
Molí de la Torre de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Situació Sala de moles d’aquest molí situat sota una edificació més tardana ECSA-JBolòs El molí és situat prop de l’antic curs del Riu Corb, a les planes que s’estenen entre Sant Martí de Maldà i Belianes Sembla que en aquest indret les aigües del Riu Corb eren desviades, ja en època medieval, cap a l’oest Mapa 33-15 389 Situació 31TCG354039 Des de Sant Martí de Maldà, hem d’agafar una pista de terra que porta a l’ermita de Sant Roc i que surt de l’extrem occidental del poble, de la plaça de la Font Seguirem aquest camí al llarg de 2, 5 km, fins que arribarem a una gran bassa Tot seguit…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
les Guilleries

El relleu suau i ondulat del massís de les Guilleries
Pau Pares (CC BY-SA 2.0)
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral Catalana, travessat pel Ter, repartit entre les comarques d’Osona i la Selva.
La geografia De contextura granítica, recobert en alguns puigs per Paleozoic residual, és flanquejat al N i a l’W per materials eocènics, que formen cingles de retrocés en el contacte del Collsacabra i de la plana de Vic, molt coneguts i característics El massís és format per blocs de plegament germànic, amb surreccions i enfonsaments, amb algunes falles que l’emmarquen per migjorn i per llevant L’altitud màxima és de 1202 m, i les inferiors, a les valls més baixes, al voltant dels 300, però la majoria de les altures van de 800 a 1000 m Les carenes són suavitzades per una antiga…