Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
riu Negre
Riu
Riu del Solsonès, afluent del Cardener per la dreta.
Neix dins el terme de Lladurs, a uns 800 m alt, i travessa els de Solsona, d’Olius, de Riner i de Clariana de Cardener forma part del límit dels dos darrers, en el qual s’aiguabarreja, prop del poble, amb el seu collector
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
Sant Andreu de Comallonga (Fonollosa)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció F Junyent-A Mazcuñan Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu Long 1°42’38” - Lat 41°47’10” Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga FJM-AMB…
Sant Vicenç de Principi (Bassegoda)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç de Principi són mig amagades al vessant solell de l’extrem occidental de puig de Bassegoda, a 300 m vers el sud-oest del coll de Principi, prop de l’arruïnada casa de Cal Mossó o Mussú A la fondalada s’esmuny el torrent de Principi, el qual s’aiguabarreja a la riba esquerra de la riera de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG688855 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca cal agafar, a mà dreta, el trencall de Montagut,…
Montmeló
Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…
Forès

Vista de la Creu de terme a Forès (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la part central de la Conca de Barberà, al N de la comarca en sentit estricte Confronta al N i l’W amb el de Passanant, al NE amb el de Conesa, al SE amb el de Rocafort de Queralt, al S amb el de Sarral i al SW amb el de Solivella Disposat a la serra del Tallat dita serra de Forès en aquest sector, a l’interfluvi entre els vessants del riu d’Anguera, pel migdia, i els del Riu Corb, pel N, forma el sector més meridional de Comalats, que a l’W del terme té el punt més alt, el tossal de Comalats 870 m Per la part meridional del terme, mirant a la…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
riu de Montsant

El riu Montsant a l’alçada d’Ulldemolins (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Priorat, afluent del riu de Siurana per la dreta; neix a 1 200 m alt., a les muntanyes de Prades (Baix Camp), davalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra de la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabassers, la Vilella Baixa i Lloà i s’aiguabarreja amb el seu col lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 km A la seva capçalera és anomenat riu de Prades Hi ha en projecte la construcció d’un pantà prop de Margalef, que permetrà la irrigació d’una superfície aproximada de 1 200 ha
El marc geogràfic del romànic de la Fenolleda
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Fenolleda i el Perapertusès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Fenolleda, amb el cap de comarca a Sant Pau de Fenolhet, comprèn una àrea de 599,09 km 2 La majoria dels seus municipis formen part del departament dels Pirineus Orientals, excepte els més occidentals, al sector de la Vall de Santa Creu, que tot i pertànyer històricament a la Fenolleda foren assignats el 1790 al departament de l’Aude La comarca limita al N i a l’W amb el Perapertusès i el País de Salt, a l’E amb el Rosselló i al S amb el…