Situació
Vista de l’interior de l’església on hom pot veure la barreja d’èpoques de construcció.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Capella propera al mas Comallonga i erigida al costat de la masia de Betlem, a la banda de tramuntana del terme, a frec del territori de Sant Mateu. Long. 1°42’38” - Lat. 41°47’10”.
Per anar-hi cal agafar una pista, en molt bon estat, que arrenca, a mà esquerra, poc després del quilòmetre 10 de la carretera de Callús a Castelltallat. Hom també hi pot anar per Fonollosa, però l’itinerari descrit és el més viable. Les claus d’aquesta església es troben al mas Comallonga. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, encara que avui estigui dins el municipi de Fonollosa, i a més estava dins la parròquia de Sant Mateu. No degué passar de capella rural.
L’església apareix citada el 1221 quan es donaren uns béns al monestir de Santa Maria de l’Estany situats a Sant Andreu de Comallonga. El 1292 és esmentada com a Sant Andreu de Sant Mateu. El segle següent és esmentada amb el seu nom tradicional de Sant Andreu de Comallonga.
Diverses reformes han transformat l’edifici primitiu, una d’elles es feu en època gòtica i una altra deu correspondre a la data del 1729 de la llinda del portal. No sabem si tingué altra categoria que la de simple capella depenent de la parroquial de Sant Mateu, que era la condició de què gaudia el 1685, quan la visità el bisbe de Vic. (ABC)
Església
Bloc monolític encastat al capdavall del mur de migjorn i provinent, segurament, d’un finestral del temple romànic.
A. Mazcuñan-F. Junyent
En aquesta església hom hi pot observar diferents etapes constructives i remodelacions, l’aparellat de les quals s’aiguabarreja en un sol edifici, on l’obra gòtica destaca per sobre de les altres.
De la primitiva construcció romànica sembla que resten encara alguns fragments de mur, especialment als laterals de la nau, juntament amb els vestigis del portal, que s’havia obert a migdia. També devia correspondre a l’edifici romànic un arc monolític que, aprofitat com a carreu, quan hom amplià la nau a la banda de ponent, fou emparedat al capdavall de la nau, a l’indret on hi ha la pica d’aigua beneïda. Aquesta llinda de finestra és formada per un bloc de pedra, rebaixat al dessota, en forma d’arc de mig punt, sobre el qual giravolta un regueró, que hi fou esculpit com a element decoratiu. L’aparell de l’edifici palesa les diferents etapes constructives, bé que la darrera d’elles, consistent en l’allargassament de la nau, fou feta a imitació de les obres romàniques.
La capella és ben conservada i apareix nua del revestiment de guix que l’havia recoberta. (FJM-AMB)