Resultats de la cerca

Exercí com a professor d’arqueologia a la Universitat de Bucarest La seva professió el portà a intentar de reconstruir una determinada atmosfera històrica en les seves narracions Mihnea-vodă cel Rău 1875 i Doamna Chiajna 1860 En Pseudokinegheticos 1874 féu una divagació erudita sobre la caça

Fundador de la revista Literatorul 1880, sota la influència evident dels corrents simbolistes francesos, és considerat el precursor del simbolisme romanès Escriví Poezii “Poemes”, 1882, una sèrie d’onze Nopţi “Nits”, a partir del 1882, Excelsior 1895, Flori sacre 1912 i Poema rondelurilor “Poema del rondós”, 1927

De la seva obra cal destacar Criza culturii românesti 1932 Aspecte şi atitudini ideologice 1933 Conceptul de artǎ popularǎ 1939 Studii de istorie a teoriei literare românesti 1962 i Desbateri critice 1977

Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com AMeillet, MRoques, JPRousselot i JGilliéron El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà 1945-46 i rector 1946-48 El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres, dedicades…

Exercí com a professor i periodista La seva poesia, d’un profund lirisme, segueix l’estil de MEminescu És autor, també, de narracions breus i de novelles De la seva producció cal destacar Din durerile lumii ‘Dolors del món’, 1886, Din trecutul nostru ‘El nostre passat’, 1908, Dan 1894, novella autobiogràfica, i una guia descriptiva de les regions del seu país Romînia pitorească 1901

Entre les seves novelles cal esmentar Vestibulul ‘El rebedor’, 1966 Pǎsǎrile ‘Els ocells’, 1970 i Racul ‘El cranc’, 1976 Com a assagista ha publicat Corn de vînǎtoare ‘Corn de caça’, 1972 i Pro-domo 1974

Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…

Fou membre del Parlament i dirigí el diari Dacia 1918-22 Autor d' Intuneric si lumina ‘Tenebres i llums’, 1912, Sorana 1915 i In slujba pacii ‘Al servei de la pau’, 1919

Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou…

Graduat per la Universitat de Bucarest 1952, d’on fou professor de literatura romanesa, camp en el qual fou una de les autoritats més importants, especialment del període contemporani Dins d’aquest camp publicà les obres Romanul românesc contemporan ‘La novella romanesa contemporània’, 1959, on recull la seva obra del 1944 al 1959 De la Alexandru Macedonski la George Bacovia ‘D’Alexandre Macedonski a George Bacovia’, 1984 De la Arghezi la suprarealism ‘D’Arghezi al surrealisme’, 1985  Modernismul românesc ‘El modernisme romanès’, 1985, en dos volums  Limbaje lirice contemporane ‘Llenguatges…