Resultats de la cerca

Usat normalment com a mitjà de transport i de locomoció als països nòrdics, hom en pot distingir dos tipus principals el trineu lapó, d’un sol patí, i el trineu de dos patins, difós per totes les altres zones, amb variants locals més o menys complexes Hi ha força incertituds quant a la gènesi i l’origen del trineu hom en troba antecedents en el tobogan dels algonquins canadencs Amb formes variades, com més va més complexes, forma part de diversos esports hivernals bobsleigh, skeleton

En una primera expedició a Nova França 1603 explorà el riu Sant Llorenç fins a l’actual Montreal, i en una segona, el 1604, la costa atlàntica fins a Cape Cod i intentà d’establir una colònia Port Royal a Nova Escòcia El 1608 tornà al Canadà i fundà la colònia de Quebec, que fou la primera colònia francesa estable en el curs d’una expedició contra els iroquesos com a aliat dels hurons i dels algonquins descobrí el llac anomenat després Champlain 1609 El 1612 establí una factoria a l’actual Montreal i fou nomenat lloctinent del príncep de Condé a Nova França El 1615 fou derrotat…

La capital és Frankfort 27 741 h 2000 Situat entre els rius Ohio, al N, i Mississipí, a l’W, i els estats de Virgínia i Virgínia de l’Oest, a l’E, i de Tennessee, ocupa part de la conca del Mississipí i Ohio, a l’W, i s’estén, per l’E, vers els Apalatxes el sector SE supera els 1 000 m, i arriba als 1 250 m a les muntanyes Big Black El clima és continental al N i semitropical al S Domina la praderia La majoria de la població amb una densitat de 38,6 h/km 2 2000 és urbana, distribuïda en nombrosos nuclis urbans Les ciutats importants són, a part la capital, Lexington i Louisville primer centre…

La capital és Harrisburg Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius Susquehanna, Delaware, Ohio El clima és continental però força humit uns 1000 mm/a La població, amb una densitat de 103,4 h/km 2 1995, és bàsicament urbana i és principalment blanca 90% Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen la major part de la població Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles conreus de tabac, blat de moro, civada avicultura…

Al segle XIX, molts pobles de la zona de la taigà, com els mansis, els khantis, els selkups, els evenkis, els nanais, els negidals, els iacuts i diverses tribus d’indis nord-americans, com els crees, els algonquins o els atapascans, encara construïen les seves canoes amb escorça de bedoll Actualment, a Sibèria ja no queden pràcticament mestres que dominin aquest art de construcció, i no cal dir al Canadà Avui dia, fins i tot és difícil de trobar-ne alguna als museus Les canoes d’escorça de bedoll eren molt lleugeres i sòlides Resultaven resistents a l’aigua i fàcils de governar, i en cas d’…

L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran…

Miquel Josep Serra i Ferrer va néixer a Mallorca, concretament a la població de Petra, l’any 1713 Quasi ningú no en daria raó per aquest nom, però En canvi, moltes persones saben qui fou fra Juníper Serra, també conegut per fra Ginebró I, tanmateix, fra Juníper Serra i Miquel Josep Serra i Ferrer foren la mateixa persona Juníper, o Ginebró, fou el nom que adoptà Miquel Josep en professar de franciscà, el nom que anys després el féu famós en terres californianes Un nom de xiprer mediterrani per a qui acabaria morint a Monterey, al bressol del xiprer de Califòrnia Al litoral de la conca…

La dificultosa implantació humana als boscos boreals Als boscos densos i impenetrables de la taigà hi ha pocs espais que es puguin considerar apropiats per a l’agricultura o la pastura Els hiverns, especialment a les àrees més septentrionals, són molt llargs i, per tant, el període de creixement de les plantes és forçosament breu Aquestes circumstàncies han forçat els habitants de la taigà a viure de la cacera i la pesca durant milers d’anys Aquest tipus d’economia caçadora requereix espais molt extensos i, per això, la densitat de població de la taigà ha estat sempre molt baixa Encara…

L’origen i la diversitat del poblament Els primers humans moderns que arribaren a les boscanes decídues dels diferents continents ho feren per camins molt diversos i en moments no del tot coincidents Pel pes de les boscanes decídues a Europa, el poblament humà del continent europeu es tracta en el present volum amb un cert detall, mentre que el poblament i les relacions genètiques entre les diferents poblacions actuals dels continents asiàtic i nord-americà només s’apunten són considerats amb més deteniment als volums 6 i 8, respectivament El poblament de les boscanes europees Les boscanes…