Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Emili Hugas
Història
Anarquista.
Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball
Història
Primera organització sindical obrera d’abast espanyol.
Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal pel gener del…
Francesc Tomàs i Oliver
Història
Economia
Dirigent obrer.
Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Actuà com a secretari després…
Proletaris i camperols organitzats
Els nous idearis revolucionaris europeus, el bakuninista, l’anarco-comunista i el socialista marxista, es propagaren als Països Catalans a partir de la revolució del 1868 i es van desenvolupar inicialment vinculats al republicanisme radical i al sindicalisme A aquests corrents se’ls feia difícil de convertir-se en moviments que poguessin estructurar amb èxit una pràctica revolucionària de masses al marge del republicanisme i, sobretot, del sindicalisme obrer De tota manera, a partir del 1870 passaren per alguns moments molt concrets d’hegemonia sobre el moviment i sorgiren organitzacions…
Confederació Nacional del Treball
© Fototeca.cat
Central sindical d’àmbit espanyol, que celebrà el seu primer congrés, constitutiu, del 8 al 10 de setembre de 1911 al Saló de Belles Arts de Barcelona.
Després de la desaparició de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, la primera manifestació d’un reagrupament de societats obreres, amb influència anarquista, fou Solidaritat Obrera, la qual intentà, des de l’abril del 1909, de preparar una “conferència obrera nacional” Els fets de la Setmana Tràgica n'ajornaren la realització A la fi, es reuní a Barcelona un congrés obrer regional de Catalunya els dies 30 i 31 d’octubre i 1 de novembre de 1910 Hi assistiren delegats de 106 societats 79 del Principat, amb representacions d’arreu d’Espanya, principalment d’Andalusia, Galícia i…
La dinàmica política i electoral
Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…