Resultats de la cerca

És emprat sobretot per a assaonar les pastes alimentoses

Segons el tipus de blat emprat, serveix per a fer pa, galetes o pastes alimentoses És anomenada també pasta de farina

Les millors qualitats són elaborades amb sèmoles o semolines de blat dur La fabricació comprèn la preparació o dosificació de les primeres matèries, l’elaboració de la massa amb un 30% d’aigua, l’empastament, la refinació homogeneïtzació per laminatge, l’emmotllat estampament, premsatge i tallament, la dessecació encartonament o primer assecatge, revinguda o distribució uniforme de la humitat interna, i la dessecació final i l’envasament Hom en prepara de fresques amb un màxim del 20% d’aigua, que han d’ésser consumides en 24 hores, i de seques amb menys del 14% d’aigua, de llarga conservació…

Segons el seu diàmetre, hom la classifica en sèmola grossa més de 0,6 mm i fina de 0,4 a 0,6 mm La sèmola de blat , neta i sense restes de tegaments i germen, formada doncs per partícules d’endosperma, és emprada per a fer sopes i farinetes i en la fabricació de pastes alimentoses Les millors qualitats són obtingudes dels blats durs i dels rics en gluten La de blats tendres es desfà en la cocció i forma un conjunt mucilaginós La sèmola de blat de moro és emprada com a succedani de la sèmola de blat i per a fer púdings La sèmola d’arròs , emprada generalment per a fer sopes, és…

En els individus unicellulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides La cèllula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals nitrogenades…

També estudia els aspectes comunitaris, antropològics i econòmics de l’alimentació

Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un…

Les plantes verdes, i els autòtrofs en general, es fabriquen llurs propis aliments a partir de substàncies pobres en energia aigua, anhídrid carbònic, sals minerals del sòl, gràcies a l’energia captada de la llum fotosíntesi, o de reaccions químiques quimiosíntesi Els animals i els altres heteròtrofs fongs, la major part dels bacteris, prenen els aliments de les plantes, d’animals alimentats de plantes, o de restes de tots aquests Els aliments són, doncs, gairebé tots, d’origen biològic, i són, per tant, composts per principis immediats, en proporcions variables segons la…

La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…