Resultats de la cerca

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats…

Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en…

Nomenat nassí de les aljames andalusines, sota el seu mecenatge s’inicià el desenvolupament intellectual del judaisme hispànic estudis talmúdics —al marge de les acadèmies orientals—, científics i literaris i traduí a l’àrab la Matèria mèdica de Dioscòrides

A conseqüència dels avalots que sofriren les aljames dels regnes cristians hispànics el 1391 emigrà a Portugal, on escriví 1415 Iggéret musar “Epístola de l’amonestació”, obra de caràcter moral en la qual critica el relaxament de costums que havia assolit el judaisme peninsular

Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda

Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme

Ocupà un alt càrrec a la cort d’Alfons el Savi, on tenia un gran ascendent El 1275 acompanyà a Perpinyà la reina Violant mentre el seu marit s’entrevistava amb Gregori X Rabí de totes les aljames castellanes, fou un dels pocs jueus amb càrrecs que escapà de la persecució d’Alfons X i ajudà amb la seva influència els seus coreligionaris És autor d’un comentari talmúdic, Oṣar ha-kabod ‘Tresor de la glòria’, i d’altres de bíblics i cabalístics

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…

La vila d’Aitona aplegà una de les aljames sarraïnes més importants de la regió Tot i que la comunitat musulmana fou majoria fins al segle XVII moment de l’expulsió dels sarraïns de la Península, des d’un primer moment existí una minoria cristiana agrupada entorn de la seva església De fet, el capellano i l’ ecclesie d’Aytona apareixen esmentats en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 El temple en qüestió ja consta consagrat a sant Antolí a la visita pastoral de l’any 1361 Actualment, l’església parroquial de Sant Antolí, dins el nucli del poble, és un edifici del segle XVIII…