Resultats de la cerca

És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics Reben també la designació genèrica d' allens tots els hidrocarburs que, com l’allè, tenen dos enllaços dobles cumulats Els allens són obtinguts per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi En…

Els cumulens més simples són els allens Atès que els plans dels respectius orbitals π en dos enllaços dobles cumulats formen entre ells un angle recte, un cumulè tetrasubstituït de nombre parell d’enllaços dobles presenta isomeria òptica, i un de nombre imparell presenta isomeria geomètrica

Quan aquests dos enllaços estan separats per almenys un carboni saturat com, per exemple, en el 2,5-heptadiè CH 3 CH=CHCH 2 CH=CHCH 3 , les propietats dels alcadiens són les generals de la sèrie olefínica olefina Manifesten, però, propietats especials els alcadiens anomenats allens , en els quals els dos enllaços dobles parteixen d’un mateix carboni, i els pertanyents al grup dels diens conjugats , en els quals els esmentats enllaços parteixen de carbonis contigus

Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’addicció en les…

Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços…