Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Jaume Botelles i Bisbal
Història
Literatura catalana
Teatre
Cristianisme
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins
,
Bonrepòs
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Bonrepòs
) situat sota el cingle de la Falconera, al terme de la Morera de Montsant (Priorat), fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria de Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesola en fou la primera abadessa.
Subsistí fins el 1473 les escasses monges que hi havia passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus Abans d’esdevenir monestir hi hagué des de 1180-90 una comunitat d’eremites, d’ambós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202 Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus l’actual claustre posterior
Antonio Ferrer del Río

Antonio Ferrer del Río
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
Fou director general d’instrucció pública És autor de poesies i articles de crítica literària en El Laberinto i en la Revista Española de ambos Mundos i d’una Galería de la literatura española 1846, que, bé que mancada de rigor, aporta notes d’interès sobre la vida literària d’aquella època Fou membre de la Real Academia Española, i escriví Historia del levantamiento de las comunidades de Castilla 1850 i Historia del reinado de Carlos III 1856
Josep Francesc Vich i Sastre
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Es llicencià en dret 1847 a Madrid, on formà part de la redacció d’ El Amigo del Pueblo 1849, i collaborà a El Ensayo 1848 i a la Revista de Ambos Continentes 1858 Collaborà també al Diario de Palma i, bé que d’idees progressistes, fou molt amic de Jeroni Rosselló i de Marià Aguiló, al qual dedicà el poema La llengua llemosina 1846, on es mostrà receptiu a la recuperació de la llengua literària catalana Escriví en castellà la resta de la seva obra, que respon als temes i formes del romanticisme la novella La cruz del bosque 1857 i les narracions El canto de la lechuza i…
,
Josep Desbrull i Boïl d’Arenós
Historiografia catalana
Historiador i genealogista.
El 1770 fou cadet dels dragons d’Almansa i, el 1774, ingressà en l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou censor de la Societat Econòmica d’Amics del País Centrà els seus treballs en la valoració històrica de Bonaventura Serra i en l’anàlisi de la guerra del Francès També dedicà part de la seva obra als estudis genealògics de diferents llinatges nobles mallorquins La seva obra roman inèdita Elogio histórico del Dr D Buenaventura Serra Ferragut 1798 Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado de Felipe V hasta la paz general Adarga mallorquina Historia genealógica de los…
bitlles celtes
Bitlles
Joc de bitlles tradicional que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
Sota aquesta denominació, a causa d’un procés d’esportivització del joc, s’apleguen diverses modalitats de pasabolo tradicionals del nord de la Península Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i algunes zones de Castella i Lleó, algunes de les quals arribaren a Catalunya amb la immigració dels anys seixanta La Federació Catalana de Bitlles i Bowling incorporà aquesta pràctica el 2004 Un any després es fundaren el Club de Bolo Celta Irmardiñas i el Club de Bolo Celta Vianes, que competiren en l’àmbit estatal fins el 2007 Les dimensions i les característiques de la pista de joc dificultaren…
Emilià Vilalta i Vidal
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…
Andrés Giménez Soler
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època medieval i arabista.
Vida i obra Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1899, membre corresponent de la Real Academia de la Historia institució que havia premiat algun dels seus treballs i membre numerari de la Real…
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,
Un testimoni de la repressió judicial
Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…