Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
amfíbol
Mineralogia i petrografia
Grup de minerals de la classe silicats que, juntament amb els piroxens, formen el grup dels inosilicats.
Responen a la fórmula general A 2 B 5 Si,Al 8 O 2 2 OH,F 2 en la qual B pot ésser Mg, Fe, Al i Mn, i A pot ésser Ca, Na i K Llur estructura és composta per cadenes de tetràedres SiO 4 units entre ells per vèrtexs, i queden dos àtoms d’oxigen de cada tetràedre lliures per a enllaçar amb cations Les cadenes són dobles i infinites i estan lligades entre elles per cations resten, per tant, en una estructura d’exfoliació perfecta segons les cares del prisma vertical L’angle dels cristalls, de 124°, perfectament visible en el pinacoide bàsic, els distingeix dels piroxens, que el tenen de 56° Formen…
inosilicat
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels minerals de la classe dels silicats que presenta una estructura constituïda per tetràedres de (SiO4)4 - formant cadenes de longitud teòricament indefinida unides per cations.
Hom els subdivideix en piroxens piroxè, de cadena simple, i en amfíbols amfíbol, de cadena doble
bàsic | bàsica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies en les quals la proporció de sílice resta compresa entre el 40 i el 50%.
Les roques bàsiques més importants són els gabres i els basalts Els minerals-tipus que les componen són l’augita, l’amfíbol, l’olivina i les plagiòclasis neutres i bàsiques
amfibolífer | amfibolífera
amiant
amiant
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Nom donat a diversos silicats hidratats d’estructura complexa que, sota la forma d’agregats, contenen fibres flexibles de color blanquinós, d’aspecte lluent i tacte sedós, susceptibles d’ésser filades i teixides.
Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…
La serra de Collserola com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic del vessant meridional de la serra de Collserola S’observa la complexitat litològica de l’Ordovicià superior i el contacte intrusiu de la granodiorita que talla la resta de contactes Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Una de les àrees on afloren materials sedimentaris paleozoics metamorfitzats en grau baix fàcies dels esquistos verds és la serra de Collserola Aquesta àrea forma l’extrem sudoriental dels afloraments paleozoics de la Serralada Litoral, que de Barcelona cap al NE és formada essencialment per…
cummingtonita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat amfíbol hidratat de ferro i magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
grunerita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat amfíbol de ferro i de magnesi, mineral de metamorfisme que cristal·litza en el sistema monoclínic.
actinota
actinota
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Amfíbol de calci, de fórmula Ca2Mg5Si8O22(OH)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics o aciculars, d’exfoliació perfecta, de color blanc, gris o de diferents tons de verd Té duresa 5-6 i pes específic 2,9-3,1
nefrita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat amfíbol, varietat de l’actinolita, criptocristal·lina, d’hàbit fibrós, amb fibres entreteixides, que és un mineral del jade.