Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
sarcina
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, amb formes aeròbiques i anaeròbiques, sense espores; algunes soques són mòbils i es presenten en grups de 8 elements (colònies pigmentades).
Són freqüents com a contaminants les formes anaeròbiques habiten al sòl, i les aeròbiques, sobretot a la pell Inclou espècies sapròfites i paràsites facultatives
humus
Geologia
Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
Els tipus d’humus principals són el mor , el moder i el mull , creats en condicions d’aerobiosi, i l' anmoor i la torba , formats en condicions anaeròbiques
ensitjament
Agronomia
Acció i efecte d’ensitjar.
En l’ensitjament el producte és conservat en forma de grans masses comprimides fora del contacte amb l’aire, i produeix, així, una sèrie de fermentacions anaeròbiques que n'afavoreixen la conservació i el fan més assimilable
dicièmids
Malacologia
Classe de mesozous que viuen paràsits als ronyons i als sacs urinaris dels cefalòpodes i d’alguns mol·luscs.
Llur cos no és segmentat, i tenen un cicle no ben conegut, amb fases paràsites i anaeròbiques i fases lliures i aeròbiques Viuen fixats per cilis vibràtils a les cèllules epitelials del ronyó de l’hoste o lliures en els sacs urinaris
hipolimni
Ecologia
Part inferior d’un llac, les aigües del qual no sofreixen gaires variacions al llarg de l’any.
La seva temperatura sol estar entre els 4 i els 10°C, i els corrents hi són febles Hom hi troba els peixos d’aigües fredes salmó, truita en els llacs eutròfics l’oxigen hi és escàs i hi abunden els productes de fermentacions anaeròbiques
micrococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, aerobis, sense espores, immòbils i que s’agrupen d’una forma irregular.
Fan fermentar la lactosa i liquar la gelatina es distingeixen dels altres gèneres de la família pel fet de no produir àcid a partir de la glucosa en condicions anaeròbiques Poden ésser sapròfits i paràsits facultatius, però mai no són patògens Es troben a l’aire i a les aigües naturals i industrials, i contaminen molts aliments, en els quals poden produir alteracions
clindamicina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic, estable en medi àcid, derivat de la lincomicina.
La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs
tiobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, que comprèn diverses espècies d’acció bioquímica específica en pH àcid o neutre.
En pH neutre cal esmentar Tthiocyanoxidans , que pot oxidar tiosulfats i tiocianurs potàssics, Tdenitrificans , que en condicions anaeròbiques utilitza el nitrat com a font de nitrogen, i és perjudicial, doncs, per al sòl, i Tthioparus , que oxida el sofre i els tiosulfats En pH àcid cal esmentar Tthio-oxidans , que utilitza tiosulfats S i SH 2 com a font d’energia, Tferro-oxidans , que oxida sulfurs, tiosulfats i composts ferrosos, i Tnovellus , que actua com a oxidant de composts inorgànics de sofre, o bé com a heteròtrof
fosfat de dinucleòtid de nicotinamida i adenina

NADP
Bioquímica
Coenzim l’estructura del qual és adenina-D-ribosa (fosfat)-fosfat-fosfat-D-ribosa-nicotinamida.
Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vins negres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració, emprant gas sulfurós, per tal de mantenir les condicions…