Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
emulsió asfàltica
Construcció i obres públiques
Producte bituminós constituït per l’emulsió directa d’un betum en aigua, l’estabilitat de la qual s’aconsegueix mitjançant l’addició d’un emulgent.
Segons el comportament de les partícules del betum sota l’acció dels radicals fixats per l’emulgent, hom anomena emulsió aniònica la que ho fa com si estiguessin carregades negativament emulsió bàsica, i que, per llur afinitat amb les partícules positives, és indicada en àrids calcaris i emulsió catiònica quan es comporten com si estiguessin carregades positivament emulsió àcida i que, per llur afinitat amb les partícules negatives, són indicades en àrids silicis
macronutrient
Agronomia
Qualsevol dels elements essencials que constitueixen el 5% de la matèria seca dels vegetals.
Els macronutrients són el nitrogen, el fòsfor, el sofre, el potassi, el calci i el magnesi El nitrogen s’absorbeix en forma aniònica com a NO 3 - , encara que també es pot absorbir com a NH 4 + , el fòsfor s’absorbeix com a H 2 PO 4 - i HPO 4 - 2 , el sofre com a SO 4 - 2 , el potassi s’absorbeix com a K + , el calci com a Ca + 2 i el magnesi com a Mg + 2
carbonil
Química
Grup de fórmula C = O, característic dels aldehids i de les
cetones.
Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i…
protoactini
Química
Element radioactiu de la família dels actínids, de nombre atòmic 91.
En són coneguts quinze isòtops, dels quals únicament dos 231 Pa i 234 Pa són naturals El 2 3 1 Pa té una vida mitjana de 3,25 X 10 4 anys, és el precursor de l’actini en la sèrie 4n+3 i és el més important des del punt de vista químic El primer isòtop conegut fou el 2 34 Pa Fajans i Göhring, 1913, i el 2 3 1 Pa fou aïllat de la pechblenda l’any 1918 per Hahn-Meitner i Soddy-Crauston independentment El 2 3 1 Pa es troba en els minerals d’urani en equilibri radioactiu, i n’hi ha 340 mg per tona d’urani Pot ésser també obtingut per bombardeig amb neutrons del 2 30 Th Hom l’obté industrialment…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
bescanvi iònic
Química
Procés químico-físic segons el qual, en posar en contacte una solució iònica amb un compost immiscible de constitució adequada, anomenat bescanviador iònic
, es produeix la fixació en aquest dels cations o dels anions de la dita solució, en canvi, respectivament, de quantitats equivalents de cations o d’anions procedents del bescanviador, que són alliberats del seu reticle i passen a la solució.
El bescanvi pot ésser, doncs, catiònic o aniònic , segons el signe de la càrrega dels ions bescanviats Hom pot dur a terme, a la pràctica, el procés de bescanvi iònic segons dues tècniques principals totalments diferents operació en banys discontinus i operació per percolació en columna En la primera, hom addiciona una quantitat de bescanviador a la solució que hom ha de tractar i l’agita fins que assoleix l’equilibri entre les dues fases D’acord amb la llei d’acció de masses, la solució final conté sempre, encara, una certa concentració de l’ió inicial, ensems amb l’ió procedent del…
-it
Química
Sufix relatiu a la part aniònica de la sal provinent d’un àcid acabat en -ós.
àcid isocítric
Bioquímica
Isòmer de l’àcid cítric que en forma aniònica constitueix una de les etapes del cicle de Krebs.
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…