Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Ansó
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, centre de la vall d’Ansó
, la més occidental de les valls pirinenques aragoneses.
Drenada pel riu Veral, les terres altes, afaiçonades pel glacialisme, són cobertes de pastures, que aprofiten els ramats ovelles i cabres que hi pugen des de les terres de la depressió de l’Ebre i la Canal de Berdún Les àrees de bosc són aprofitades per a l’explotació de la fusta i combinades amb l’agricultura La població, amb tendència a l’emigració, s’agrupa a la vila, característic poble de muntanya, d’origen medieval, que ha conservat no solament l’arquitectura sinó també l’antic parlar aragonès i, fins a temps recents, molts trets etnogràfics, especialment en el vestuari
Valle de Hecho
Vall
Vall del Pirineu aragonès formada per l’Aragón Subordán, afluent de l’alt Aragó.
Corre, des del peu de Peñas de Ibón a la confluència amb l’Aragó, parallela a les valls d’Ansó a l’oest, a la d’Aisa, a l’est El principal centre i capital és Valle de Hecho 1 107 h 1981
Manuel Villegas i Brieva
Pintura
Pintor.
Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid
Eduard Granados i Gal
Música
Compositor català, fill d’Enric Granados.
Format a l’Acadèmia Granados, fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La princesita de los sueños locos , fou interpretada per primera vegada a València el 1918 i…
Antonio García Picazo

Antonio García Picazo
David Mengual
Escalada
Escalador.
Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…
vall del Roncal

Ajuntament d'Erronkari
© CIC-Moià
Vall pirinenca, a Navarra, situada entre les valls d’Ansó i Salazar.
Drenada pel riu Eska, afluent de l’Aragó, que s’encaixa cap al sud entre les serres d’Illón i de la Peña El nucli principal és Izaba/Isaba 488 h 2013, però també hi ah els nuclis de Burgi/Burgui 231 h 2013 i Errokari/Roncal 237 h 2013, entre d'altres
comtat d’Aragó

Comtes i reis d’Aragó fins a la unió amb Catalunya
©
Història
Territori pirinenc independent, iniciat al començament del s. IX, entorn de les valls d’Hecho i de Canfranc.
A la segona meitat del s IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan s X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del s XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…
Pasqual Godes i Tarrats
Música
Cinematografia
Compositor i director d’orquestra.
Els inicis de la seva formació se situen a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, però poc temps després ingressà a l’Escolania de Montserrat Deixeble d’Enric Morera en la disciplina d’harmonia, posteriorment fou professor de piano i de fagot a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Alhora exercí de director orquestral de diferents teatres de la ciutat comtal En el catàleg de la seva obra destaquen diferents sardanes i revistes i sarsueles com Amor y melodía , L’Hereu Riera, Mate al diablo, La Gloriosa 1934, El 13000 , de la qual es feren més de 100 representacions al teatre…
, ,
L’os bru
L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…