Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
antihistamínic
Farmàcia
Fàrmac que posseeix una activitat antagonista a la de la histamina i, per tant, protectora contra el xoc anafilàctic.
Els antihistamínics H 1 , en blocar els receptors H 1 de la histamina, tenen efecte antiallèrgic, i per tant són útils en fenòmens com la urticària, rinitis allèrgiques, anafilaxi i asma Alguns components del grup són depressors del sistema nerviós central i poden provocar somnolència i sedació Els antihistamínics H 2 bloquen els receptors H 2 de la histamina i provoquen una disminució de la producció d’àcid a la mucosa gàstrica, i per tant són útils en el tractament de les úlceres pèptiques Els antihistamínics són indicats en l’allèrgia, el mareig, la grip i el catarro, i alguns són…
antimigranyós
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs emprats en el tractament de la migranya.
Com a preventius són utilitzats el pizotifè i els antihistamínics ciproheptadina i dimetotiazins En la fase inicial de l’atac agut són emprats l’ergotamina i la dihidroergotamina
benzhidrol
Química
Alcohol aromàtic preparat per reducció de la benzofenona amb pólvores de zinc en solució alcalina forta.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 69°C, solubles en la majoria de solvents orgànics És emprat en síntesi orgànica, en particular en l’obtenció d’alguns antihistamínics
benzofenona
Química
Compost d’una olor característica, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
És obtinguda mitjançant la síntesi de Friedel-Crafts tractant el benzè amb clorur de benzoïl i emprant el triclorur d’alumini com a catalitzador És emprada en perfumeria i en la fabricació d’antihistamínics, hipnòtics i insecticides
antial·lèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels fàrmacs que inhibeixen la resposta de l’organisme a certs antígens evitant que es produeixin les manifestacions típiques de l’al·lèrgia com ara la broncoconstricció, l’edema i la urticària entre d’altres.
El principal responsable d’aquestes manifestacions és la histamina alliberada per la reacció antigen-anticòs Per aquesta raó els fàrmacs més emprats són els antihistamínics, excepte en el cas de les allèrgies alimentàries i l’asma En aquest últim cas és indicat l’ús de cromoglicat sòdic
gastroparèsia
Medicina
Parèsia que afecta la musculatura llisa de l’estómac.
Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons
omeprazole
Farmàcia
Fàrmac prototip del grup dels inhibidors de la bomba de protons.
En inhibir la secreció de protons de la cèllula parietal gàstrica té una acció antiàcida més intensa, ràpida i duradora que els antihistamínics H 2 És el fàrmac de primera elecció en el tractament de les esofagitis pèptiques secundàries a reflux esofagogàstric i en la síndrome de Zollinger-Ellison També és útil en altres casos en què cal neutralitzar l’acidesa gàstrica úlcera pèptica, gastropatia per AINES, lesions ulceroses per estrès
gastrinoma
Patologia humana
Tumor originat als illots de cèl·lules endocrines del pàncrees o en altres llocs de l’aparell digestiu, com l’estómac, el duodè o el budell prim.
Productor de la hormona gastrina, provoca una hiperplàsia de la mucosa gàstrica amb gran augment de la secreció àcida i de pepsina Això comporta la formació de múltiples úlceres pèptiques a l’estómac i en altres parts del tub digestiu esòfag, duodè i jejú, i es manifesta clínicament amb dolor ulcerós síndrome de Zollinger-Ellison i diarrea important Un 60% dels casos són malignes, poden ser esporàdics o formar part de la neoplàsia endocrina múltiple tipus NEM I secundària a defectes genètics localitzats en el cromosoma 11 L’aparició de fàrmacs inhibidors de la secreció àcida, com…
2-aminopiridina
Química
Intermediari en la fabricació de productes farmacèutics, especialment antihistamínics, preparat tractant piridina amb amidur sòdic.
Cristalls que es fonen a 58°C, solubles en aigua i en els solvents orgànics
Coïssor
Patologia humana
La coïssor , la cremor o la picor és una sensació desagradable que indueix la persona que n’és afectada a gratar-se És un símptoma molt habitual en les malalties cutànies, tot i que es presenta també en d’altres malalties generals El mecanisme que genera la coïssor no és conegut exactament Hom no ha trobat en la pell receptors nerviosos específics per a la coïssor, com n’hi ha per al tacte, el fred, l’escalfor o el dolor Pel que sembla, la sensació de coïssor prové dels receptors del dolor que es localitzen més superficialment Si es té en compte que la coïssor i el dolor són detectats pels…