La coïssor, la cremor o la picor és una sensació desagradable que indueix la persona que n’és afectada a gratar-se. És un símptoma molt habitual en les malalties cutànies, tot i que es presenta també en d’altres malalties generals.
El mecanisme que genera la coïssor no és conegut exactament. Hom no ha trobat en la pell receptors nerviosos específics per a la coïssor, com n’hi ha per al tacte, el fred, l’escalfor o el dolor. Pel que sembla, la sensació de coïssor prové dels receptors del dolor que es localitzen més superficialment. Si es té en compte que la coïssor i el dolor són detectats pels mateixos receptors, hom pot considerar que la coïssor és una sensació dolorosa d’intensitat mínima.
Els receptors nerviosos responsables de la coïssor poden ésser estimulats per diverses substàncies químiques. La coïssor és desencadenada sovint per la histamina i d’altres substàncies alliberades per les cèl·lules del sistema immunitari que participen en la resposta inflamatòria. Per aquesta raó, els trastorns inflamatoris de la pell solen anar acompanyats de coïssor. D’altra banda, també pot afectar trastorns no inflamatoris, perquè els receptors nerviosos poden ésser estimulats per d’altres substàncies procedents de l’interior de les cèl·lules, com les endopeptidases. Justament, quan hom es grata provoca l’alliberament d’endopeptidases, i per això la coïssor s’intensifica.
Hi ha alguns factors que afavoreixen o potencien l’estímul dels receptors nerviosos. Un d’aquests factors és la dilatació dels vasos sanguinis que s’esdevé, per exemple, quan la temperatura ambiental és elevada o quan hom està massa abrigat. També n’afavoreixen les alteracions la concentració d’uns minerals determinats en la sang, com el calci i el potassi. Així, poden generar coïssor diverses malalties metabòliques generals. Igualment, els receptors nerviosos són sensibles a diverses substàncies, com ara els àcids biliars, els nivells dels quals s’incrementen en determinats trastorns generals.
L’estimulació dels receptors provoca un estímul nerviós que les fibres nervioses transmeten a la medul·la espinal i que, a través d’ella, ateny unes zones específiques del cervell. En aquestes zones, l’estímul és transformat en la sensació de coïssor i es genera l’impuls de gratar-se. Com que en el cervell s’estableixen múltiples connexions entre les diverses funcions nervioses, la manera en què hom percep la sensació de coïssor pot ésser modificada per factors psicològics. Per aquesta raó, els conflictes emocionals o les situacions d’estrès poden incrementar-la, o fins i tot desencadenar-la. L’activitat del sistema nerviós pot fer fluctuar la coïssor al llarg del dia. Mentre hom dorm predomina l’activitat d’una part del sistema nerviós, el sistema nerviós parasimpàtic, que genera un cert grau de dilatació dels vasos sanguinis. Així, és habitual que la coïssor s’intensifiqui a la nit.
Les persones que en són afectades intenten fer-la desaparèixer gratant-se o prement la pell, però encara que en un primer moment sembla que la sensació disminueixi, el més habitual és que es faci més intensa, i mai no es pot eliminar del tot. De vegades, és possible que a causa d’aquests intents la coïssor esdevingui dolor. El fet de gratar-se o d’altres manipulacions solen causar lesions en la pell, des d’un envermelliment poc important fins a erosions i excoriacions. Si aquestes lesions trenquen la superfície de la pell, es facilita l’entrada de microorganismes i, per tant, són afavorides les infeccions cutànies. Quan la coïssor es manté durant molt de temps i el gratament és repetit, s’estimula la regeneració de la pell. Per tant, es pot presentar un engrossiment de la pell en la zona que hom ha gratat. D’altra banda, és possible que la coïssor persistent ocasioni alteracions psicològiques, com ara irritabilitat o depressió.
Les alteracions capaces de generar coïssor són múltiples. Quan aquesta sensació es localitza en una zona de pell més o menys delimitada, sol ésser deguda a una malaltia cutània. Algunes de les malalties de la pell que en generen més sovint són la dermatitis atòpica, la dermatitis de contacte, la urticària, la tinya, la pediculosi, les candidiasis, les dermatofitosis i el liquen pla.
La coïssor generalitzada per tota la pell no sol ésser deguda a malalties cutànies, si no és que afecten tot el cos. En general, la coïssor generalitzada és causada per alteracions generals a través de mecanismes diversos.
Tots els trastorns que provoquen l’obstrucció de les vies biliars poden generar un increment de la concentració d’àcids biliars en la sang. En circular per la pell, aquestes substàncies provoquen coïssor. A través d’aquest mecanisme, poden provocar coïssor la cirrosi biliar, l’hepatitis i d’altres malalties del fetge i les vies biliars. D’altra banda, com s’esdevé durant l’embaràs o en administrar uns medicaments determinats, com ara anticonceptius orals, les modificacions hormonals poden alterar la retenció biliar.
La insuficiència renal pot causar una disminució de la concentració de calci en la sang, la qual cosa, a través d’uns mecanismes complexos, provoca l’alliberament d’histamina i, per tant, la coïssor.
Igualment, també en poden provocar la diabetis, l’hipertiroidisme i diversos tipus de càncer, per mecanismes no gaire ben coneguts.
Sovint, no se n’identifica cap causa física desencadenant. De vegades, es considera que és d’origen psicològic, i en aquest cas tant pot ésser general com localitzat. La característica especial que presenta és que no es manifesta mentre hom dorm.
Quan la causa és determinada, la coïssor s’elimina fonamentalment tractant l’alteració causal. Per tal de diagnosticar-ne l’origen, si es tracta d’una malaltia cutània, n’hi pot haver prou amb la simple observació. En d’altres casos, és possible que calgui efectuar proves complementàries, com ara anàlisis de sang.
Hi ha diversos mètodes que permeten d’atenuar la coïssor, independentment de la causa desencadenant. Es poden emprar preparacions suavitzants o refrescants, que s’apliquen al damunt de la pell, com la vaselina, l’oli vegetal, les pólvores de talc, el vinagre dissolt en aigua o les locions de mentol.
En el tractament de la coïssor, hom utilitza sovint fàrmacs antihistamínics que disminueixen l’alliberament d’histamina en els processos inflamatoris i limiten així l’estímul dels receptors nerviosos. D’altra banda, alguns antihistamínics tenen efectes sedants, beneficiosos quan la coïssor és generalitzada. Amb aquest objectiu, hom pot emprar també medicaments tranquil·litzants.
Hi ha diverses mesures populars que inicialment atenuen la coïssor, però que poden ésser contraproduents. Així, és erroni d’aplicar colònia o d’altres productes que continguin alcohol. Aquests productes poden generar inicialment una sensació de frescor, però provoquen una vasodilatació que fa empitjorar la coïssor. Tampoc no és adequada l’aplicació en la pell de pomades o d’altres preparacions que continguin antihistamínics o anestèsics, perquè sovint hi desencadenen una reacció al·lèrgica.