Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
aigua d’Alibour
Farmàcia
Química
Solució diluïda dels sulfats de coure i de zinc amb una petita quantitat de làudanum i de càmfora.
Emprada com a antisèptica, astringent i antiulcerosa És anomenada també aigua verda
òvul
Farmàcia
Preparat farmacèutic en forma d’ou, d’aplicació vaginal, de 2 a 4 cm de diàmetre, compost generalment d’un excipient de gelatina i glicerina, que forma una massa tova que conté el medicament.
Els òvuls tenen una acció antisèptica, antipruriginosa i antiinflamatòria sobre la mucosa vaginal
camfocarbonat de bismut
Química
Pólvores blanques amorfes, d’olor camforàcia, insolubles en aigua i solubles en els alcohols i olis.
Com totes les sals de bismut, té acció antisèptica, i fou molt emprat contra els espirilles per via hipodèrmica Hom en fa uns gran ús incorporant-lo als supositoris que combaten les amigdalitis i altres afeccions faríngies
clorhexidina
Farmàcia
Química
Derivat de la biguanida amb potent activitat antisèptica.
És emprada en forma de gluconat o acetat i és activa contra bacteris grampositius i gramnegatius És utilitzada sobretot en aplicació tòpica
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
Joan Aguilar i Lara
Metge.
La seva activitat científica contribuí a l’esforç de la seva generació per incorporar les novetats més importants de la medicina europea de l’època Publicà Oncología o tratado de tumores 1879, Cuadros sinópticos-descriptivos de Fisiología Humana 1882 i La nueva Cirugía antiséptica 1882, que és la seva obra més important i una de les primeres exposicions sistemàtiques aparegudes al país arran de la gran revolució listeriana Fou autor també de les traduccions castellanes Compendio de Fisiología Humana de Budge 1877, i El cerebro y el pensamiento 1877 i El materialismo contemporáneo 1877,…
Salvador Cardenal i Fernández
Salvador Cardenal i Fernández en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià.
Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…
antisèptic
Farmàcia
Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que actuen per acció…
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…
detergent catiònic
Química
Detergent a base d’un tensioactiu catiònic; té una forta acció antisèptica per tal com destrueix la membrana dels microorganismes.