Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
La societat d’aparcaments SABA es funda a Barcelona
Es crea a Barcelona la societat d’aparcaments SABA
Saba
Economia
Empresa de construcció i explotació d’aparcaments.
Es constituí al desembre del 1965 El 2011 s’escindí del grup Abertis al qual estava integrada després d’haver estat abans part d’Acesa, per mitjà d’una operació en què ""La Caixa'' es mantingué com a primera accionista, com ho és d’Abertis, a través de Criteria CaixaHolding Els altres principals accionistes, que entraren com a conseqüència de l’escissió d’Abertis, foren Torreal, KKR i ProA Capital Té presència a Espanya, Itàlia, Xile, Portugal, França i Andorra, i una plantilla mitjana propera a les 1400 persones Presidida per Salvador Alemany, els seus ingressos superen els 200 milions d’…
Salvador Alemany i Mas

Salvador Alemany
Abertis
Economia
Economista.
A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc…
Bicicleta Club de Catalunya
Esport general
Entitat amb seu a Barcelona.
Fou fundada el 2000, amb l’objectiu de promoure la bicicleta com a element de mobilitat urbana a les ciutats Llançaren el projecte d’una escola de bicicleta per a adults, Biciescola, i el 2005 el projecte Bicicampus, per estimular l’ús de la bicicleta a les universitats catalanes Redactaren el Manual d’aparcaments de bicicletes 2008 Formen part del grup de treball del Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2009 El 2010 tenia més de 5000 associats
estació intermodal
Transports
Complex que relaciona i integra diferents mitjans de transport i àrees urbanes.
La futura estació intermodal de la Sagrera, a Barcelona, connectarà l’alta velocitat amb les xarxes ferroviàries de Rodalies, Regionals, metro, autobús, taxis i el transport privat Tindrà una afluència estimada de 100 milions d’usuaris anuals Aquesta nova construcció ha permès integrar barris abans separats per les vies del tren L’estació és semisoterrada i té una superfície de 259000 m 2 , distribuïts en diversos nivells Els superiors es destinaran a l’alta velocitat i l’estació d’autobusos, i els inferiors, a Rodalies, metro i aparcaments Ha estat el projecte ferroviari més…
Massimiliano Fuksas
Arquitectura
Arquitecte italià.
Collabora habitualment amb l’arquitecta Anna Maria Sacconi La seva actitud irònica en el context europeu dóna com a resultat una obra que rebutja la monumentalitat, en la qual predomina la disgregació formal i el tractament cromàtic i textural divers Aquests trets destaquen en els diversos cementiris que ha realitzat, com el de Civitá Castellana, a Itàlia 1985-92, allegoria del viatge en tren el projecte de torre a Herouville 1987, que és la superposició literal dels projectes de Jean Nouvel, Otto Steidle, William Alsop i el seu propi la mediateca construïda a Rezé-les-Nantes 1987-91 i la…
Exposició Mundial de Hannover
Arquitectura
Exposició celebrada a Hannover entre l’1 de juny i el 31 d’octubre de 2000.
Amb el lema “Home, Natura i Tècnica” fou inaugurat el certamen que tingué en el concepte de sostenibilitat el motor tant dels seus principis organitzatius com de la resolució material dels seus equipaments L’equip coordinat per l’arquitecte i urbanista de Frankfurt Albert Speer —que comptà, entre d’altres, amb els suïssos Michele Arnaboldi i Raffaele Cavadini, guanyadors del concurs d’idees del 1992 i redactors del primer Pla General del 1994, juntament amb el paisatgista Dieter Kienast—, a partir de la decisió d’emplaçar l’Expo en contacte amb les installacions de la fira de Hannover,…
Elena Salgado Méndez

Elena Salgado Méndez
© La Moncloa
Política
Política gallega.
Es llicencià en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Madrid i en economia per la Universitat Complutense Fou successivament directora del Departament d’Estudis a l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa del ministeri d’indústria 1982-84, directora general de costos de personal i pensions públiques del ministeri d’economia i hisenda 1985-91 i secretària general de comunicacions del ministeri d’obres públiques, transports i medi ambient 1991-96 Treballà també des del 1984 en la reorganització del ministeri de defensa, motiu pel qual és l’única dona guardonada amb la Gran…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina