Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Companyia de Filats de Cotó
Indústria tèxtil
Economia
Companyia fundada el 1772 a Barcelona per negociants i fabricants d’indianes, per filar el cotó en floca procedent d’Amèrica.
Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis Entre els 25 membres fundadors figuraven Joan Pau Canals i Martí, Bernat Glòria, Joan Canaleta i Isidre Català Tots hi aportaven un nombre de telers que oscillava entre 12 i 80 Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766 Els seus membres han estat considerats com la…
esquema de Ponzi
Economia
Fórmula de captació que consisteix a atreure inversors amb la promesa d’elevats rendiments.
El problema és que els rendiments es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i els beneficis que se n'obtenen D’aquesta manera, la retribució pot continuar mentre s’incorporen nous inversors i mentre els antics no vulguin retirar els seus fons Aquesta fórmula també es coneix com a esquema piramidal Rep el nom de Charles Ponzi, un especialista en estafes, que l’any 1919 captà nombrosos inversors a través de la promesa de rendiments de fins al 50% en 45 dies o del 100% en tres mesos, mitjançant els cupons que els immigrants italians enviaven…
deslocalització
Economia
Procés mitjançant el qual una de les fases de la cadena de producció, o tot el procés, se situa fora de l’espai tradicional on és primerament localitzada una unitat de producció.
Normalment, es produeix per raons d’abaratiment de costos laborals, o per incentius fiscals o financers, la qual cosa porta la installació de fases productives en països menys desenvolupats En els serveis, la deslocalització dona lloc al teletreball, quan les prestacions ho permeten La intensificació de la globalització i la constant desaparició de fronteres als moviments de capital i de mercaderies a escala planetària produí una important tendència de trasllat de la producció cap a països amb la mà d’obra més barata Aquesta tendència es reforçà en aquells sectors on predomina la mà d’obra…
confirmadors
Diplomàtica i altres branques
Des de l’alta edat mitjana, signataris (confirmantes) dels diplomes, els quals aportaven un context solemne i qualificat a l’actio documental.
El nombre de confirmadors era molt variable segons les cancelleries Alguns diplomes merovingis, que generalment n’estaven desproveïts, n’arriben a comptar fins a una quarantena La cancelleria castellanolleonesa solia admetre un bon nombre de confirmadors, distribuïts jeràrquicament en dues o tres columnes entorn del signe reial Però mentre que a Castella aquests noms significaven solament una menció honorífica, a Catalunya i Aragó els confirmadors eren presents a l’acte, com a membres de la comitiva o, àdhuc, de la curia comitis regis contemporània
diner melgorès
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a Catalunya a la moneda (diners de billó) encunyada pels comtes de Melgor entre mitjan segle X i darreria del segle XIV.
Inicialment moneda comtal, passà, a principi del segle XIII, a ésser senyorial, episcopal i ciutadana alhora, ja que hi tenien drets el senyor de Montpeller, llavors comtes reis catalans, els bisbes de Melgor, com a comtes en feu papal del comtat de Melgor i els cònsols de Montpeller L’any 1218 els guanys es repartien en 4/6/2 diners per lliura 240 diners entre els seus respectius possessors, i foren reduïts a 2/2/1 l’any 1261 Des del final del segle XII la bona llei del melgorès i la seva estampa invariada li donaren una gran acceptació a tot el Llenguadoc i encara a Aragó i Catalunya, i…
balança fiscal
Comptabilitat
Taula comptable que quantifica les relacions econòmiques de tipus d’ingressos i despeses pressupostàries entre dues àrees.
A l’Estat espanyol, i especialment en relació a Catalunya, el terme es refereix sobretot a les diferències d’ingressos i despeses entre diverses comunitats autònomes, i permet valorar la diferència entre els fluxos monetaris que Catalunya rep, procedents de l’Estat espanyol el sistema de Seguretat Social i els organismes administratius autònoms, i allò que Catalunya aporta en forma de pagaments d’impostos i cotitzacions Des de l’establiment de l’estat autonòmic 1978, el Govern espanyol no publicà xifres oficlals de les balances fiscals fins al final de la primera dècada del segle XXI…
Vorarlberg
Divisió administrativa
Land d’Àustria.
La capital és Bregenz Limita al N amb Baviera i el llac de Constança, a l’W i al s amb Suïssa i Liechtenstein i a l’E amb el Tirol, a través de l’Arlberg Pass És travessat per l’Ill, afluent del Rin frontera occidental amb Suïssa, per l’Ach de Bregenz, tributari del llac de Constança, i pels cursos superiors del Lech i de l’Iller, afluents del Danubi El relleu és muntanyós al S, de roques esquistosocristallines al Rätikon i calcàries als Alps de Silvretta El clima és continental alpí, amb hiverns freds i precipitacions abundants Actualment, els recursos econòmics deriven en primer lloc dels…
De la vidriera catalana a la fabricació mecànica del vidre
Vidre, cristall i mig cristall Secció de tallament i embalatge d'una fàbrica de vidre Banca Marsans, Anuari , 1926 El vidre és un producte conegut per algunes civilitzacions des d’una remota antiguitat, però aplicable tan sols a la fabricació de peces petites i de decoració És una substància dura obtinguda per la fusió de sílice —que és l’element vitrificador—, un àlcali —que acostuma a ser el carbonat potàssic o el de sosa— i la calç, com a element estabilitzador de la mescla La fusió s’obté en un gresol i en forns sotmesos a una elevada temperatura El cristall és un vidre amb distinta…
Francesc d’Assís Galí i Fabra
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Pintor, dibuixant i pedagog.
Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle Artístic de…
Sant Sadurní d’Esperan (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Façana de ponent, amb la porta actual, tardana, i una singular finestra que s’obre sota el campanar d’espadanya ECSA - MÀ Font L’església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat d’Esperan, el qual és emplaçat a 1 400 m d’altitud a la dreta de la vall d’Esperan Mapa 32-10 213 Situació 31TCH184006 S’accedeix a Esperan des del poble d’Igüerri, per un camí que surt de la part alta d’aquesta població El recorregut és planer, d’uns 45 minuts, i ressegueix quasi sense perdre altitud la solana del Villirulo MAF Història Una de les primeres mencions documentals del lloc…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina