Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
areng del Pacífic
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids, molt semblant a l’areng, que viu a les costes nord-americanes i asiàtiques del Pacífic.
La producció anual és molt més baixa que no pas la de l’areng unes 50000 t
areng a l’holandesa
Alimentació
Areng immadur de gust característic que s’elabora amb salmorra lleugera i sense extracció del pàncrees.
És una preparació típica dels Països Baixos
clupeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat del grup.
Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…
Aberdeen

El Marischal College, a Aberdeen
Elena Gabrielli (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat d’Escòcia, capital de la regió dels Grampians, Gran Bretanya, situada en una plana litoral de la mar del Nord, entre el Don i el Dee.
Port de mar, aeroport i nus ferroviari, ciutat administrativa i universitària Universitat d’Aberdeen, fundada el 1494, és el centre regional de l’Escòcia del NE L’extracció de granit, la pesca salmó, areng i les conserves de peix, la construcció naval, les indústries tèxtils jute, llana, cotó i químiques superfosfats són les activitats econòmiques a destacar Des de la dècada de 1970-80 s’ha convertit en la base principal per a l’explotació de petroli a la mar del Nord Fundada per flamencs vers el 1130, durant el regnat de David I, Guillem el Lleó li atorgà carta de ciutat cap al…
dogre
Transports
Veler destinat a la pesca de l’areng a la mar del Nord.
El seu aparell consta de dos pals el major, que hissa dues veles rodones, i el de mitjana, que n'hissa una de rodona i una d’aurica
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…