Resultats de la cerca

Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució…

Presenten interès teòric en l’estudi de l'aromaticitat Tenen la fórmula general

Els fulvens constitueixen un grup d’hidrocarburs amb una certa aromaticitat tenen moments dipolars amplis, i en la majoria d’ells no es presenta la isomeria cis-trans , puix que el doble enllaç exocíclic té un elevat caràcter d’enllaç simple En general, tenen molta reactivitat, es polimeritzen fàcilment i són susceptibles a l’atac per radicals lliures Poden funcionar en la reacció de Diels-Alder com a diens o com a dienòfils

Els composts cíclics orgànics, especialment nombrosos, formalment poden ésser integrats per cadenes tancades d’àtoms de carboni carbocíclics o per cadenes amb algun heteroàtom heterocíclics Funcionalment hom distingeix els composts cíclics que es comporten semblantment als de cadena oberta alicíclics, èters, amines i anhídrids cíclics, lactames, lactones, etc i els composts que posseeixen aromaticitat Entre els composts cíclics inorgànics cal esmentar els anions polímers dels metasilicats, metafosfats i altres, i els complexos metàllics amb lligands polidentats quelat

És un oli incolor de gust picant i olor semblant a la del cloroform, que s’enfosqueix per acció de la llum en presència d’oxigen, bull a 130-131°C i té una densitat de 0,968 És insoluble en l’aigua i soluble en alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació fraccionada d’olis empireumàtics en presència d’àcid sulfúric i és purificat mitjançant la formació de la seva sal potàssica És molt sensible a l’acció dels àcids minerals forts Presenta propietats aromàtiques en l’aromaticitat intervenen el parell d’electrons no enllaçants del nitrogen, raó per la qual té molt disminuït el…

El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2  formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ…

Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…

Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…