Resultats de la cerca

Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no…

L’aromatització és una operació industrial generalment simple en la qual l’aromatitzant pot ésser aplicat per dissolució, dispersió, barreja, polvorització de líquid sobre sòlid o impregnació

Diversos d’aquests èsters són utilitzats en medicina, en perfumeria i com a aromatitzants

Hom hi pot afegir aromatitzants, com ara vainilla, canyella, llimona, etc, o bé més ingredients, com xocolata, avellanes, etc

Hi ha sacarurs de llimona, de menta, etc També poden ésser preparats en forma de granulat emprant sucre en pols, el producte actiu, aromatitzants i colorants i xarop per a fer la massa granular

Els propionats alcalins, principalment el sòdic, són emprats com a fungicides tant en la conservació d’aliments com en medicina D’altra part, els èsters d’alcohols de cadena curta són líquids emprats com a dissolvents per a derivats de cellulosa, laques, pintures i vernissos, i com a aromatitzants

És un oli incolor d’olor característica, que bull a 256° És insoluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics Hom l’obté per oxidació de l’alcohol nonílic o mitjançant l'ozonòlisi oxidativa de l’àcid oleic És emprat en síntesi orgànica, laques i plàstics, aromatitzants i en la indústria farmacèutica

És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-cola

Malgrat que consum de begudes alcohòliques sigui tan antic, l’alcohol no pot ésser considerat, com molta gent suposa erròniament, una substància natural, ja que no es troba tal qual en la natura Per a obtenir les begudes alcohòliques s’ha de recórrer a procediments més o menys complexos, bàsicament de dos tipus l’un d’ells és la fermentació de diversos vegetals i l’altre és la destillació dels productes obtinguts amb aquest mètode Mitjançant la fermentació s’obtenen algunes de les begudes de més consum en el nostre medi el vi, la cervesa, el cava o la sidra El procés es basa, simplificadament…

La fabricació comença preparant en calent un xarop amb aigua i sucre del 65% al qual és afegit àcid cítric per provocar una inversió parcial del sucre a fi d’evitar cristallitzacions de la sacarosa en el producte final L’ametlla pelada és mòlta i refinada a fi d’obtenir una pasta el més homogènia possible, que hom afegeix al xarop i és barrejat tot intensament Aquesta darrera etapa és realitzada a 80-90°C, amb què aconsegueix una pasteurització, bé que, a causa del contingut d’espores bacterianes en les ametlles, és normal l’addició d’un conservador antimicrobià També és comuna l’addició d’…