Resultats de la cerca

Originàriament sinònim d'hegumen, fou reservat posteriorment als caps dels monestirs més importants

Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal…

Bé que originàriament equivalent, el sobrepassà en importància el títol d'arximandrita

Fou arximandrita d’un monestir prop de Constantinoble i tingué molta influència a la cort imperial Cirillià extremista, fou el capdavanter del monofisisme Condemnat per un sínode de Constantinoble 428, fou rehabilitat pel concili conegut com a lladronici d’Efes 449, organitzat pels seus partidaris, i fou condemnat definitivament pel concili de Calcedònia 451

Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe…

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i a la…

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i…

Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…