Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ascocarp
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets, constituït per un estroma d’origen gametofític, en el qual es troba l’aparell ascogen, productor dels ascs, que poden restar tancats en un cos esfèric ( clistoteci
), o en cambres incloses en l’estroma ( ascostroma
) i, més generalment, en cossos esfèrics oberts per un porus ( periteci
), o cobrint la superfície d’un disc o copa ( apoteci
), en general juntament amb hifes del gametòfit, protectores, les paràfisis.
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
carpòfor
Anatomia vegetal
Aparell esporífer dels ascomicets ( ascocarp
) o dels basidiomicets ( basidiocarp
), format per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Correspon, en general, a allò que és anomenat popularment bolet
ascostroma
Anatomia vegetal
Tipus d’ascocarp dels ascomicets, format per un estroma dins el qual es formen cambres que contenen els ascs.
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’…
ascogoni
Anatomia vegetal
Gametangi femení dels ascomicets, més o menys diferenciat i proveït d’una tricògina, normalment inclòs en l’estroma de l’ascocarp.
clistoteci
Botànica
Ascocarp d’alguns pirenomicètida
format per un cos més o menys esfèric i indehiscent, que conté els ascs al seu interior.