Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
línia asimptòtica
Matemàtiques
Línia traçada sobre una superfície talment que el pla osculador a la línia en cada punt és tangent a la superfície.
asimptòtic | asimptòtica
Matemàtiques
Dit de la llei, la figura, el desenvolupament, etc., que s’apropa a una altra que és el límit de la primera per un pas a l’infinit.
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
David J. Gross
Física
Físic nord-americà.
Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica
fórmula de Rayleigh
Física
Expressió formal que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències a partir de la teoria del cos negre.
Fou emesa per J Rayleigh i J Jeans, al començament del segle, en l’àmbit de la mecànica clàssica, en la qual suposaven que els fotons eren com oscilladors clàssics amb una energia mitjana de kT principi d’equipartició de l’energia Hom l’escriu com ρ Τ ν = 8πν 2 / c 3 kT , on ν és la freqüència, c la velocitat de la llum, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta, i és l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències baixes h ν > ckT
catàstrofe ultraviolada
Física
Predicció inacceptable de la fórmula de Rayleigh
per a l’emissió del cos negre
.
Segons aquesta fórmula, la quantitat d’energia radiada pel cos negre creix amb la freqüència, de manera que la quantitat total d’energia radiada és infinita Aquesta predicció no s’adiu amb el que hom observa experimentalment, ja que la quantitat total d’energia radiada és finita La catàstrofe, que és anomenada ultraviolada per tal com són les altes freqüències les que fan divergir la integral de l’energia total radiada, fou resolta en adonar-se que la fórmula de Rayleigh era només l’expressió asimptòtica, per a baixes freqüències, d’una fórmula més correcta, la fórmula de Planck
test d’hipòtesis estadístiques
Matemàtiques
Donada una mostra de grandària n, ( x1,...,xn ), formada per n realitzacions o observacions independents d’un cert fenomen o experiment.
Aquest mètode permet de decidir, a partir de les dades observades, si una hipòtesi estadística que hom ha fet sobre el model probabilístic del fenomen és correcta o no ho és Aquesta decisió hauria d’ésser presa sempre amb un cert grau d’incertesa Els problemes que tracta de resoldre aquesta teoria poden ésser, per exemple, decidir quin dels dos mètodes diferents de fabricació de bombetes elèctriques dona una mida mitjana més gran, o bé saber, a partir d’una sèrie d’anàlisis, si un malalt té una certa malaltia Sovint el model probabilístic consisteix en una llei de probabilitat teòrica donada…
La formació i l’evolució del Sol
Consideracions generals Característiques físiques del Sol El Sol té forma esfèrica i és lleugerament aplatat als pols a causa del lent moviment de rotació A partir de fonts diverses El Sol és una estrella que es troba en la fase de seqüència principal, en la qual els elements majoritaris de les estrelles són l’hidrogen i l’heli La seva edat és d’uns 5000 milions d’anys Ma i s’estima que serà viu uns 5000 Ma més fins a arribar a transformar-se en una gegant vermella i, posteriorment, en una nana blanca És l’estrella més pròxima a la Terra, la principal del sistema solar i, per tant, es troba a…
La formació dels planetes del sistema solar
Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una…
El cicle vital de les estrelles i de la Via Làctia
Consideracions generals Les galàxies, i entre elles la Via Làctia, són formades per estrelles i grans núvols de gas i pols Al llarg del segle XIX, gràcies al desenvolupament de l’òptica i de la física atòmica, es va demostrar que les estrelles eren immenses esferes de gas incandescent formades pels mateixos elements químics que hi ha a la Terra, però amb proporcions diferents El Sol, per exemple, té una temperatura superficial de 5780 K i és format bàsicament per hidrogen i heli –71% i 27% en massa, respectivament–, mentre que la resta d’elements químics només representa el 2% De fet, l’heli…