Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Puzzle
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 92 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arc Interprod Ricardo Albarrán, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron FOTOGRAFIA Hans Burmann Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Jordi Doncos SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Patxi Andión Pedro, Antonio Banderas Andrés, Carme Elias Julia, Héctor Alterio Luis, Joan Miralles Diego, Josep Minguell germà de Diego, Mercè Camins l’esposa d’Andrés, Rosa Novell filla de don Ramón, Carles Lucena pare de Diego, Marta Molins Tina, Muntsa Alcañiz l’esposa de Pedro, Rafael Anglada Don Ramón, Nadala Batista…
Brigada Criminal
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 83 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Iquino Aureliano Campa, Barcelona ARGUMENT José Santugini GUIÓ Joan Lladó, Manuel Bengoa, IFIquino FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ César Espiga MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Augusto Algueró fill INTERPRETACIÓ José Suárez l’agent Fernando Olmos, Alfonso Estela Óscar, Manuel Gas l’inspector Lérida Soledad Lence Celia Albéniz, Pedro de Córdoba Eduardo, Barta Barri Mario, Antonio Amaya Julio, Maruchi Fresno Isabel, Isabel de Castro Susana, Carlos Otero Alfredo ESTRENA Barcelona, 04121950,…
A sangre fría
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 83 min., dirigida per Joan Bosch i Palau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Este Films Germà Lorente, Barcelona, Urania Films Barcelona ARGUMENT J Bosch GUIÓ J Bosch, G Lorente FOTOGRAFIA Sebastià Perera blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Arturo Fernández Manuel, Gisia Paradis Isabel, Carlos Larrañaga Carlos, Fernando Sancho Enrique, Miguel Ángel Gil Antonio, María Mahor María ESTRENA Barcelona, 14121959, Madrid, 17061960 Sinopsi Carlos és un jove ambiciós que planeja un atracament a la fàbrica tèxtil on treballa El robatori surt bé, però Carlos es…
A tiro limpio
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 86 min., dirigida per Francesc Pérez-Dolz i Riba.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Balcázar Francisco Balcázar, Barcelona ARGUMENT José María Ricarte GUIÓ JM Ricarte, Miquel Cussó, FPérez-Dolz FOTOGRAFIA Francesc Marín blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ José Suárez Román Avelino Campos, Luis Peña Martín, Carlos Otero Jordi Abad Mateu El Picas , María Asquerino Marisa, Joaquín Novales Antoine, Gustavo Re sr del garatge, María Francés sra Abad, María Julia Díaz germana de Román, Rafael Moya el comissari ESTRENA Barcelona, 01091963 , Madrid,…
La crònica negra
El crimen de la calle Legalidad , A Speratti, ed Martínez Roca, Barcelona, 1983 Coll part / GS Les enormes dificultats materials de la majoria de la població i 1’origen fosc de les noves fortunes van donar peu a la ràpida extensió d’estafes, robatoris i assassinats L’Estat franquista, que volia demostrar la seva autoritat i donar exemples de la moral oficial, s’encarregà d’esbombar aquests casos quan la policia aconseguí de resoldre’ls Això explica l’interès que va despertar la crònica negra a la premsa general i, fins i tot, l’aparició d’algunes publicacions especialitzades, representades…
La vida a la rereguarda
En el transcurs de la Guerra, una sèrie de factors van afectar d’una manera o d’una altra la població de Catalunya i van augmentar en intensitat i problemàtica a mesura que el conflicte avançava Els aspectes ideològics, polítics o socials van incidir sobre una part de la població de Catalunya, bàsicament els adults i els majors d’edat però també les persones de qualsevol edat, fins i tot els nadons, van ser víctimes dels bombardeigs Aquest exemple també és vàlid per a la major part dels altres temes que són objecte d’aquest capítol Els bombardeigs, els refugiats, la fam, la militarització i…
Unes relacions determinades per la violència
Al llarg de la història contemporània de Catalunya, i al marge de les guerres civils, no hi ha hagut unes tensions socials expressades tan violentament com les que es van produir en l’etapa anterior a la Dictadura de Primo de Rivera, bàsicament entre el 1917 i el 1923 No es tracta només del nombre absolut d’atemptats i de morts —també important—, sinó del degoteig constant d’agressions al carrer com a fenomen característic de la vida quotidiana De fet, entre gener i setembre del 1923 es comptabilitzaren, només a la capital catalana, 728 atemptats i 200 atracaments a mà armada La Dictadura de…