Resultats de la cerca

Fill d’un jueu convers, gràcies al seu càrrec aconseguí d’aplegar una gran fortuna i d’exercir, amb els seus germans, vinculats també a la tresoreria reial, una gran influència Fou acusat d’instigar la mort de l’inquisidor de Saragossa Pedro de Arbués 1485, duta a terme per dos dels seus germans, Juan de Pedro i Alonso que pogueren fugir a Itàlia i pel seu sogre, que fou decapitat Ell fou absolt gràcies a la seva influència Amic de Cristòfor Colom, en fou un dels afavoridors aquest, en tornar del seu primer viatge, li referí el descobriment, per carta, des de Lisboa, carta similar a la que…

Visqué a Bagdad, a la cort del príncep Uways a qui dedicà diversos panegírics Es féu famós amb el poema àulic Mihr Muštari 1377, traduït ben aviat al turc

Historiador àulic, reflectí la vida portuguesa del s XV amb un estil que anticipa la concepció renaixentista de la història Compongué les cròniques de Sanç I, Alfons II, Sanç II, Dionís I, Alfons IV, Duarte I, Alfons V i Joan II

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme

Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc

Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic Les novetats arquitectòniques més importants són el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures majestàtiques de…

Actiu a l’època d’Alexandre, del qual fou més tard el retratista àulic De formació autodidàctica, degué sentir a Sició la influència de l’escola de Policlet i de la tradició argiva Fou sobretot un bronzista Bé que hom no n'ha conservat obres originals, les còpies existents permeten de conèixer-ne l’estil, que palesa un ritme especial i dinàmic, una nova concepció dels volums tridimensionalisme i una gran mestria en la plasmació del vigor i del moviment Al costat de l' Apoxiòmenos i de l' Àugies del museu de Delfos, els diversos retrats d’Alexandre als museus de l’Acròpolis d’Atenes, de…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a Castella De…

Era establert a Benavarri Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu El 1283 Bernat d’Espés fou un dels cavallers que feren valença a Pere II de Catalunya-Aragó amb motiu del seu desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, i el 1309 prengué part en l’expedició d’Almeria de Jaume II El 1312 Pere d’Espés era comissari d’aquest rei per a la restitució de la Vall d’Aran…