Resultats de la cerca

Sant Agustí donà el títol de Les confessions a la relació de la seva conversió al cristianisme Les Confessions 1781-88 de Jean-Jacques Rousseau representen un model d’aquesta forma autobiogràfica dins la literatura moderna

Escrita entre els anys 397 i 400, en llatí, amb la doble finalitat d’edificar els lectors amb la seva conversió religiosa —triomf de la gràcia divina més que fruit d’un esforç personal— i de refutar, així, tant els atacs dels seus detractors com les lloances excessives dels qui gairebé l’idolatraven Consta de tretze llibres, els tres últims dels quals són una meditació sobre la creació i el temps, sobre el coneixement de la Trinitat a través de la Bíblia i de l’ànima Hi ha tres traduccions catalanes de Les confessions una de Rossend Llates 1928, una de Josep M Llobera 1931 i una altra de…

De família obrera, fou membre de l’IRA exèrcit republicà irlandès, i, a setze anys, un tribunal anglès el condemnà a tres anys de reformatori per activitats terroristes A partir del 1951 es dedicà a escriure, en irlandès i en anglès Autor teatral dins la línia realista de Sean O'Casey, esdevingué mundialment conegut amb l’estrena, l’any 1956, en versió anglesa, de The Quare Fellow ‘El condemnat a mort’, on presentà amb un gran dramatisme el món variat dels presidiaris Viatjà per l’estranger i féu estades als Països Catalans, pels problemes culturals dels quals s’interessà vivament Escriví…

Ha conreat el conte filosòfic de regust voltairià, però ha excellit, sobretot, en la novella autobiogràfica Mijn woningen ‘Els meus domicilis’, 1950-54

D’entre les seves obres, d’un tendre realisme, destaquen Marie-Claire 1910, autobiogràfica, l' Atelier de Marie-Claire 1919 i el recull de contes la Fiancée 1931

La seva primera novella, L’enfant noir 1953, és autobiogràfica i narra la seva infància en la societat malinke Altres obres Le regard du roi 1954, Dramouss 1966 i Le maître de la parole 1978

Combaté a Itàlia i exercí l’advocacia al seu país Fou ambaixador de Venècia davant els otomans Empresonat, escriví en la captivitat una reflexió autobiogràfica, en forma de diàleg, entre la poesia i la veritat

Conreà sobretot la poesia lírica destaca el volum Kammermusik , 1939, però fou autor també d’una novella autobiogràfica, Das Waisenhaus ‘L’asil d’orfes’, 1925 Durant un cert temps se sentí atret pel nacionalsocialisme, que després rebutjà

Després de participar en la guerra dels Trenta Anys, fou administrador, traficant de cavalls, fondista i burgmestre La seva obra més important és Der abenteuerliche Simplicissimus ‘L’aventurer Simplicissimus’, 1668-69, força autobiogràfica i inspirada en la novella picaresca

Representant típic de la literatura de postguerra, clarament pessimista, se suïcidà Les seves narracions han estat recollides a Bannen ‘Anys de decadència’, 1936 Les seves novelles principals són Shayo ‘Sol ponent’, 1947 i Ningen Shikkaku ‘No més humà’, 1948, autobiogràfica