Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
coccidiosi
Patologia humana
Malaltia parasitària produïda per coccidis, que es manifesta en l’aparició de diarrees, sovint hemorràgiques, anèmia i pèrdua de pes.
Afecta sobretot els animals joves del bestiar boví i oví, les gallines i els conills i, en menys intensitat, el bestiar porquí i equí, els gossos i els gats L’evolució de la malaltia sol ésser de pronòstic greu i ocasiona pèrdues econòmiques importants principalment en les explotacions industrials avícoles, de conills i de remugants Excepcionalment, l’home pot contreure-la en ingerir carn poc cuita d’animals infectats
Luis Suñer
Economia
Empresa alimentària creada a Alzira (Ribera Alta) el 1958 amb el nom d’Avidesa.
Fundada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1910 — 22 d’agost de 1990, experimentà una forta expansió en el camp dels gelats, les granges avícoles i els preparats alimentaris Pertanyien al mateix grup Cartonatges Suñer cartó i manipulats, Plàstics d’Alzira, Ibercolor colorants i altres El 1991 Avidesa fou adquirida pel grup alimentari Conelsa, que la vengué a Nestlé 1993, mentre que Cartonatges Suñer fou venuda al capital de risc italià Cragnotti & Partners 1992
Crisi al Govern belga per la cria de pollastres amb pinso contaminat
Els ministres belgues de Sanitat i Agricultura dimiteixen arran de la crisi causada per l’ús, en 416 granges avícoles de Bèlgica, de pinso contaminat amb dioxines, una substància cancerígena Divendres, el Govern belga ja va prohibir la venda de pollastres, una mesura que ahir es va ampliar a uns 200 productes derivats El 3 de juny, la Unió Europea ordena que la mesura es faci extensiva a tot el mercat europeu, i a Bèlgica es decreta la prohibició de sacrificar porcs que hagin consumit pinso contaminat
avicultura
avicultura Cria de gallines en bateria (granja Castelló, Arenys de Mar)
© Fototeca.cat
Avicultura
Tècnica de la cria d’ocells en general i, més especialment, de l’aviram (gallines, oques, ànecs, i també coloms, guatlles, perdius, pintades, faisans, indiots, etc).
Pot tenir interès per a l’obtenció d’individus ornamentals algunes races d’ànecs, oques i cignes o aptes per a algun tipus d’exhibició galls de combat, però la seva finalitat principal és l’obtenció d’ous, carn i plomes La gran demanda d’aquests productes avícoles ha comportat la necessitat d’una gran producció i d’un rendiment òptim de l’aviram, aconseguits per selecció dels millors reproductors, i per creació d’híbrids que reuneixin unes característiques de qualitat i de rendiment superiors a les de les races originals Les bones condicions d’allotjament, higiene, juntament amb la selecció…
Beniparrell
Beniparrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, regat per la séquia reial del Xúquer.
El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters han perdut importància el conreu de l’arròs limitat als planters i el blat Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València contraplacats, mobles, paper, joguines La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX El poble 1 807 h agl…
Beniarrés

Municipi
Municipi del Comtat, al vessant meridional de la serra de Benicadell, a la vall de Perputxent; és drenat pel riu d’Alcoi, que travessa el terme pel sud-oest i forma el pantà de Beniarrés
, que en regula el règim, així com els regadius de l’horta de Gandia.
El territori és molt muntanyós 1 000 m a la cresta del Benicadell, i hi abunden les pinedes i sobretot els matollars 55% de la superfície total, de propietat estatal i comunal L’agricultura és predominantment de secà el regadiu 87 ha es localitza a les deus i a la vora del riu El conreu més estès és el d’oliveres 736 ha, seguit del de cereals, vinya i ametllers La terra, molt repartida, és explotada principalment pels propietaris Hi ha granges avícoles i petites indústries, derivades de l’agricultura oli i farina La població, que anà augmentant des del 1900, tingué un fort…
Benifaió
Benifaió
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, al límit amb l’Horta.
El regadiu 1 632 ha ocupa la major part del terme 81%, i aprofita l’aigua de diverses fonts i pous, a més de la séquia reial del Xúquer produeix cítrics, fruiters i tot tipus d’hortalisses El secà es redueix al conreu del garrofer Les terres de conreu, molt repartides, són conreades en un 80% pels propietaris i la resta per arrendataris Hi ha granges avícoles El sector primari ocupa encara un 24% de la població activa Té indústries alimentàries, de material de construcció, de mobles i la tradicional indústria del vímet coves i cadires El sector secundari arriba al 29% dels actius…
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges …
Benigànim

Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, en un terreny pla, accidentat al nord-est per la serra de la Solana (424 m alt.).
El terme és drenat pel riu d’Albaida i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc dels Pilarets o de Torrella L’agricultura és predominantment de secà el conreu més estès és el de la vinya unes 500 ha, seguit en importància pel d’oliveres i cereals sobretot blat La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa el 97% de la superfície agrària La ramaderia d’ovins, que aprofita les pastures naturals, va en regressió Hi ha granges avícoles Les activitats industrials són tradicionals telers familiars durant el s XIX i fabricació d’arrops…
Barxeta

Municipi
Municipi de la Costera, a l’extrem est de la comarca; limita amb les muntanyes que envolten per l’oest la vall Digna (Safor).
El terme és, en general, pla, amb algunes ondulacions suaus És drenat pel riu de Barxeta, afluent del riu d’Albaida per la dreta, i pel barranc de la Parra, ambdós d’aigües permanents L’àrea no conreada és ocupada per brolles, i és aprofitada com a pastura d’hivern L’àrea conreada ocupa 1 256 ha un 77% del terme, amb predomini de secà i arbori oliveres, garrofers, ametllers El regadiu té 209 ha, 79 de les quals utilitzen aigües del riu de Barxeta i són de reg permanent, i 130 utilitzen aigua de pou, que permet un reg eventual El principal conreu de regadiu és el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina