Resultats de la cerca

Els escriptoris de Ripoll produeixen les miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes

Essent pastor baptista es traslladà a l’Índia 1793, on fundà una casa d’edicions a Shrīrāmpur Publicà gramàtiques, diccionaris i bíblies en quaranta llengües i dialectes, entre els quals el sànscrit, el panjabi i el bengalí

És del començ del segle XI, segurament dels primers anys de l’abadiat d’Oliba El format és de gran infoli A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d’enciclopèdia de la Sagrada Escriptura El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més illustrades de l’edat mitjana Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels segles IX-X, conservat fragmentàriament a…

Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische…

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…

Al cap de vint anys s’estengué a moltes altres nacions, i el 16 de maig de 1946 fou constituïda la federació de totes les societats bíbliques nacionals, sota la denominació de United Bible Societies El seu objecte és ajudar a traduir els texts bíblics i revisar-los, publicar noves Bíblies, facilitar-ne la distribució i, finalment, encoratjar-ne l’ús L’actuació de la societat bíblica de Londres als Països Catalans començà el 1820 amb la distribució del Nou Testament a Barcelona, continuada per moltes edicions de la Bíblia en castellà i algunes de les seves parts en català El 1841…

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre…

Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada i puntuada a Babilònia, i…

Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia…