Resultats de la cerca

L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense…

A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular

Feu investigacions sobre l’estructura i la funció dels cromatòfors bacterians, sobre la síntesi de la bacterioclorofilla i sobre la ultraestructura i la fotosíntesi dels procariotes Publicà Molecular Plant Virology 2004 i l’autobiografia Reflektionen eines Biologen auf seine Zeit ‘Reflexions d’un biòleg sobre la seva època’, 2002

Els vectors que s’empren estan dissenyats per a realitzar determinades tasques, com permetre que es repliqui, s’expressi o s’insereixi l’ADN forà en una determinada cèllula hoste Els vectors es construeixen mitjançant la unió d’elements genètics naturals, com fragments de plasmidis bacterians, de fags i de cromosomes de llevat

Treballà en el camp de la cinètica de les reaccions químiques, per la qual cosa li fou atorgat, juntament amb Sem'onov, el premi Nobel de química del 1956 Són especialment rellevants els seus estudis de la cinètica química d’alguns enzims bacterians que han permès de caracteritzar com a adaptacions bacterianes determinats trets de la seva cinètica química

Fou un dels primers que aplicà mètodes selectius en l’obtenció de cultius bacterians purs i, juntament amb GIngram, establí la necessitat d’un factor de creixement la vitamina K per als cultius de determinats microorganismes El 1915 descriví la destrucció de l’estafilococ piogènic per un agent filtrable el bacteriòfag, del qual no reconegué la natura viral, contràriament a Fd’Herelle, amb qui es disputà la prioritat de la descoberta

Tots els individus d’un clon tenen, doncs, una mateixa dotació cromosòmica, llevat de les eventuals mutacions que es puguin produir en algun Són clons, per exemple, els cultius bacterians obtinguts després de passades successives per un banc de dilució, les línies pures de plantes autògames, els esqueixos obtinguts d’un sol peu, els rotífers nascuts partenogenèticament d’una mateixa femella, els grups de cèllules descendents d’una única cèllula mare mitjançant un cultiu tisular, etc

Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els…

Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980 i de la Universitat de Barcelona 1988 President de la Societat Catalana de Biologia 1989-93 Ha estat un dels primers investigadors sobre ecologia microbiana als Països Catalans i a l’Estat espanyol, en particular sobre avaluació de riscs de la introducció al medi de microorganismes manipulats genèticament, el cicle del sofre en la natura, les comunitats de bacteris fototròfics en llacs d’origen càrstic, els tapissos microbians i la producció per determinats bacteris de plàstics biodegradables Cal destacar els seus estudis sobre les…

En la genètica clàssica, el gen també era considerat com a unitat d’encreuament i de mutació, però el desenvolupament de la genètica de microorganismes i de la genètica molecular ha demostrat que la mínima part del material genètic que pot mutar i recombinar-se no és el gen, sinó un parell de nucleòtids de l’ADN Fins l’any 1977 hom suposà que el funcionament dels gens era universal, és a dir, que el que s’observava en bacteris podia ésser generalitzable a tots els eucariotes A partir del 1977, les tècniques de l’enginyeria genètica posaren de manifest que, en molts punts, els…