Resultats de la cerca

Formà part de la primera junta directiva de l’Handbol Granollers 1944-48 al costat del fundador, Ramon Sobrevia Quan aquest deixà la presidència, Sitges es convertí en el segon president del club 1948-55 Sota el seu mandat es construí la pista d’handbol del carrer de Tetuan

Vinculat al Centre Natació Mataró com a responsable de natació i waterpolo, secretari i vicepresident, successivament, entre el 1960 i el 1979 El darrer any fou elegit regidor d’esports i joventut de l’Ajuntament de Mataró el 1982, fou nomenat cap del servei de federacions i clubs de la Generalitat de Catalunya i, posteriorment, cap d’activitats esportives de la Secretaria General de l’Esport, càrrec que ocupà fins el 1997 També fou directiu de les federacions catalana 1976-79 i espanyola 2003-08 de natació, i formà part del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1988-92 Des del…

Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta, abans d’admetre’l li…

Els darrers vint-i-cinc anys del segle XVIII, a partir de la creació de l’Escola Gratuïta de Dibuix sota el patronatge de la Junta de Comerç de Barcelona, presenten una panoràmica arquitectònica que fa seus els postulats tradicionals amb l’aparició d’una tendència illustrada de la mà d’una sèrie de bisbes afins a les noves idees Un classicisme acadèmic, ja iniciat anys abans, el trobem en obres d’arquitectes acadèmics, com l’omnipresent Ventura Rodríguez i el menys conegut José Miguel de Toraya El primer, gràcies al bisbe illustrat Tomàs de Lorenzana, projectà la capella de Sant Narcís a la…

El trànsit del segle XVII al XVIII a Catalunya va estar marcat per la presència efímera, del 1705 al 1711, de la cort de l’arxiduc Carles a Barcelona, i pel decidit suport del Principat al candidat de la Casa d’Àustria en el conflicte amb la dinastia dels Borbó pel tron d’Espanya, amb les conseqüències conegudes Foren uns anys en què Barcelona esdevingué marc d’una petita cort on l’art estigué en mans dels artistes italians i austríacs que acompanyaven el candidat A conseqüència d’aquest fet, es van introduir noves maneres artístiques, que van comportar una renovació formal i estilística del…