Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Bayard i Cortès
Cavaller i picador de toros conegut per Badila.
Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció, i introduí algunes modificacions en el vestit de picador
Carlos Ruiz Camino
Matador de toros mexicà, conegut amb el nom de Carlos Arruza.
Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic
Joaquim Sanz i Almenar
Tauromàquia
Torero.
Conegut amb el sobrenom del Punteret Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini Popularitzà la collocació de banderilles assegut en una cadira Fou executant aquest número que un toro el matà a la plaça
Joselito
Tauromàquia
Nom amb què és conegut el torero andalús José Gómez Ortega, Gallito
.
Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador
relloneig
Tauromàquia
Acció de rellonejar o lidiar (un toro) des d’un cavall emprant rellons o banderilles.
tauromàquia
Representació de la fase dels picadors en una cursa de braus del segle XIX segons el quadre La suerte de varas, de Francisco de Goya (Real academia de Bellas Artes de San Fernando)
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
Oci i diversió: teatre, meuques, toros, balls
El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria tèxtil havia culminat el seu procés de mecanització devers el 1830 Això no vol…
Jocs i espectacles festius
Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…