Resultats de la cerca

Port pesquer i turístic Hi destaca l’església romànica de Santa María de los Ángeles i el castell del segle IX que pertangué al duc d’Estrada

Situació Ruïnes que emmarquen un edifici de planta rectangular, amb una possible torre circular al costat de ponent ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, a llevant del terme municipal d’Olèrdola Des del castell s’albirava part de la plana del Penedès Mapa 35-16499 Situació 31TCF921769 Del costat de l’església de Sant Pere Molanta, surt el camí que porta al veïnat de Can Torres de la Font Tallada Des d’aquí, un camí de terra una mica més dolent mena al mas isolat de la Barquera, des d’on, per un corriol, ens enfilarem sense gaire dificultat fins al castell,…

Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular…

Als Països Catalans, els barquers, anomenats també mariners , formaven gremis a les principals ciutats i viles del litoral, amb nombroses variants locals Es dedicaven especialment a carregar i descarregar els vaixells i a transportar les mercaderies fins a les platges Molts d’ells eren alhora pescadors i practicaven un petit comerç litoral A Barcelona es dividien en dues confraries, de barquers vells i de barquers novells , sota la protecció, respectivament, de sant Pere i de sant Elm La darrera, constituïda per joves recentment ingressats a l’ofici, fou fundada l’any 1459, i més tard,…

La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina Sidonia 1575