El Castellot de la Barquera (Olèrdola)

Situació

Ruïnes que emmarquen un edifici de planta rectangular, amb una possible torre circular al costat de ponent.

ECSA - J. Bolòs

Restes d’un castell situat al cim d’un turó, a llevant del terme municipal d’Olèrdola. Des del castell s’albirava part de la plana del Penedès.

Mapa: 35-16(499). Situació: 31TCF921769.

Del costat de l’església de Sant Pere Molanta, surt el camí que porta al veïnat de Can Torres de la Font Tallada. Des d’aquí, un camí de terra una mica més dolent mena al mas isolat de la Barquera, des d’on, per un corriol, ens enfilarem sense gaire dificultat fins al castell, situat al turó que hi ha a la dreta, a l’oest, de la casa. (JBM)

Història

La fortalesa anomenada en l’actualitat el “Castellot de la Barquera” podria correspondre a la torre que s’aixecava dins l’antiga quadra de Fontallada, al terme d’Olèrdola. Aquesta torre és documentada l’any 1001, quan Lunes i la seva esposa permutaren amb el monestir de Sant Cugat del Vallès un alou situat al lloc anomenat Fontallada, en el qual hi havia una torre, per unes terres properes a Santa Digna. La quadra de Fontallada va pertànyer a Santes Creus, segurament des del segle XII. (CPO)

Castell

Castell amb una planta rectangular. Al costat de ponent sembla que hi havia una torre de planta circular, de la qual ara ja no es veu gairebé res. Segons un dibuix fet l’any 1966, aquesta torre circular tenia un diàmetre interior de 2,5 m i els seus murs feien un gruix de 165 cm.

La construcció rectangular té una longitud exterior, al mur est, d’uns 26 m. El mur sud fa uns 17 m de llarg i el mur nord uns 13 m. El gruix d’aquests murs és d’uns 120 cm. A l’interior hom veu una sèrie de parets. Crida especialment l’atenció, però, una cambra rectangular, que fa 2,8 m per uns 3,7 m i que és en un lloc gairebé central.

El mur més ben conservat és el septentrional, on hom pot veure uns carreus de mida mitjana (15 cm d’alt per uns 25 cm de llarg), sense treballar. A la paret oest veiem un aparell irregular amb un opus spicatum poc acurat.

Per les seves característiques, cal pensar en una fortificació de cap al segle XI. (JBM)

Bibliografia

  • Rius, 1945–47, vol. II, pàg. 6
  • Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 757